Activitat 10. Replúbica, llibre VII

sábado, 6 de noviembre de 2010 | | | 0 comentarios |
Idees principals

Esmenta i considera que la temprança i la justicia són fonamentals i han d'estar presents en una ciutat.
Consideren la temprança com el domini d'un mateix, autocontrol.

Títol

La ciutat dependent de la temprança.

Anàlisi del text

És un diàleg de la República que tracta sobre la temprança, és a dir, ser amo d'un mateix. Consideren necesari la justicia i la temprança tot i que donen més importància a la primera.
En el text hi ha dos interlocutors, un defensa la temprança i l'altre la justícia, ser amo d'un mateix és un elogi perque les coses bones són les que predominen en nosaltres.
A la ciutat les coses bones sotmetran a les dolentes i podem dir que estaran dotades de temprança.


Activitat 9. Ciència i opinió

| | | 0 comentarios |
11. Ciència (episteme) i opinió (doxa): República, llibre V, 475e-476d.

"- Doncs els veritables filòsofs, qui dius que són? -em preguntà.
- Els delerosos de contemplar la veritat. Perquè els delerosos d'escoltar i
d'espectacles acullen amb goig les veus melodioses, els colors i les figures
boniques i tot el que produeixen les coses així, però el seu pensament és
incapaç de veure i acollir la naturalesa de la bellesa en si.
- Doncs sí, és ben bé així -observà.
- Però no n'hi pot haver gaires de capaços d'accedir a la bellesa en si i veure-la
en la seva essència.
- No, d'aquests n'hi haurà ben pocs.
- Doncs, a veure: el qui reconeix les coses boniques, però no la bellesa en si, i
és incapaç de seguir aquell que pretengui fer-lo arribar al seu coneixement,
aquest tal, què et sembla? Viu dormint o despert? (...) Doncs què? El qui, ben a l'inrevés, té la bellesa en si com una cosa, i és capaç de contemplar-la en si i
també els objectes que participen d'ella, i és capaç de veure què no participa
d'ella i ella, de què no participa, aquest tal, què et sembla? Viu dormint o
despert? Doncs, dels pensaments d'aquest en direm, raonablement, per tal com sap, 'saber', i dels de l'altre, per tal com opina, 'opinió'.
Això mateix."



Idees principals
És un diàleg de Plató on diu que els filòsofs són els únics coneixedors de la veritat, són els únics capaços de captar les coses per si mateixes, les altres persones nomes coneixen les coses boniques, no l'ides de bellesa.

Títol del text
Els filòsofs sabedors del coneixement.

Anàlisi del text
és un fragment del llibre V de la República de Plató i és un diàleg on discuteixen sobre qui té el coneixement si els filosofs o no, aquest diàleg representa la teoria del coneixement de Plató intrduint conceptes de l'opinió a persones que han de seguir e filòsof que és el qual et guia per transmetret l'únic coneixement veritable i et fa arribar les idees.


Activitat 8. Crítica de Parmènides

| | | 0 comentarios |
Parmènides, 130b-c.
"-(...) Però digues-me: ¿és que tu mateix fas la distinció de la qual parles,
separant d'una banda les idees en si mateixes i, d'altra banda, les coses que
participen d'aquestes idees? Alhora, ¿et sembla que existeix una semblança en
si mateixa, separada de la semblança que nosaltres tenim, així com pel que fa a l'U, als múltiples i a totes les altres coses que has sentit suara de Zenó? (parla Parmènides)
-Per a mi, sí -va dir Sòcrates.
-¿I s'esdevé igualment -va dir Parmènides- en el cas d'una idea en si i per a si
mateixa de la justícia, de la bellesa, de la bondat i de totes les altres coses
similars?
-Sí -va dir.
-¿I què en dius, d'una idea de l'home separada de nosaltres i de tots aquells
que són com nosaltres, una idea en si mateixa de l'home, o del foc, o de
l'aigua?
-Moltes vegades, Parmènides -va dir-, m'he trobat en la dificultat respecte a si
calia afirmar això d'aquestes coses, igual com en el cas de les precedents, o bé
calia afirmar una altra cosa."


Idees generals

Parmènides, que fa una representació de Plató en l'época de vellesa, planteja una sèrie de preguntes a Sòcrates, que representa al Plató de l'época de maduresa. Gràcies a aquestes questions, Parmènides fa reflexionar a Sòcrates de la seva pròpia teoria sobre les idees i els models.

Títol del text

Les veritables idees


Anàlisi del text

Aquest text pertany a l'época de vellesa de Plató. A través del mètode socràtic, Parmènides es pregunta un seguit de coses. Al principi pregunta a Sòcrates si ell es capaç de diferenciar entre les idees i les coses que participen d'aquestes, i si creu però que les dos s'assemben. Sòcrates ho afirma, i llavors Parmènides planteja un nou dubte, que és que si totes les idees són semblants i tenen relació, cosa que també afirma Sòcrates. I es aquí quan Parmènides fa un plantejament últim en el qual planteja dubtes pel que fa les idees d'home, foc o aigua, i això fa dubtar a Sòcrates sobre la seva teoría, donant lloc així a una autocrítica que fa Plató a la seva teoria.

Activitat 7. Mite de la Caverna

| | | 0 comentarios |
MITE DE LA CAVERNA

Presoners: representen els homes limitats pels seus sentits.

Presó: en la que els presoners es troben atrapats a la caverna, els impedeix accedir a la realitat ( món intel·ligible)que és fora de la caverna i els proyecta una còpia d'aquest, un cojunt de ombres que no són la realitat.

L'alliberament del presoner: és el descobriment del món de les idees, on pot realitzar-se moralment i pot arribar al coneixement de la realitat, que s'identifica amb l'alliberament de l'ànima, sepració del cos.

Foc: representa el sol del món de les idees, ja que aboca llum a les nostres percepcions.

Ombres: són meres aparences, és a dir, allò que captem a través dels sentits i pensem que és real. En aquest cas parlem del món de les idees, el món extern a la caverna. Aquestes estan reflectides en la paret i no són realitats en si.

El presoner que s'escapa: simbolitza el filòsof, ja que només aquells capaços de superar el dolor que ens aporta el camí del coneixement poden arribar a conèixer les idees, i d'aquesta manera han de guiar al poble, ja que han conegut els principis morals.

Aigua: reflexa les idees i ens apropa a elles.

Sol: simbolitza la màxima idea el que seria l'idea de bé.

La mort del presoner: simbolitza la ceguera del poble, ja que no escolten les paraules d'aquells que realment coneixen, tal com va passar amb Sòcrates.

Activitat 6. La naturalesa de les idees.

| | | 0 comentarios |
La naturalesa de les idees: Fedó, 78.


"- La realitat en si mateixa, que té un ésser que exposem en les nostres
preguntes i respostes, ¿es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic
estat, o cada vegada de forma diferent? La igualtat en si, la bellesa en si,
cadascuna de les realitats en si, l'ésser, admet un canvi qualsevol? ¿O
constantment cadascuna d'aquestes realitats que tenen en si i respecte a si
mateixa una única forma, sempre es presenta d'idèntica forma i en idèntic
estat, i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap canvi?- És necessari, Sòcrates -va respondre Cebes-, que es presenti d'idèntica forma i en idèntic estat.”

IDEES PRINCIPAlS

És un text de Plató on el protagonista encara serà Sòcrates pero en aquest cas parla Plató, és a dir que és de l'època de maduresa. El text és un diàleg on Sòcrates formula una sèrie de preguntes a Cebes i ell finalment contesta. és un diàleg dogmàtic.

TÍTOL

La forma i l'estat de l'ésser.

ANÀLISI DEL TEXT

És un text on es fà un diàleg on hi han una sèrie de preguntes que fa Sòcrates a Cebes per saber l'identitat, la forma i l'estat de l'ésser.
Sòcrates pregunta a Cebes que si l'ésser sempre està de la mateixa manera i en idèntic estat o si canvia.
Finalment, gràcies al mètode socràtic, Cebes diu que si que és necessari que es presenti d'identica forma i estat.

Activitat 5. Ignorància socràtica.

| | | 0 comentarios |
1.La ignorància socràtica: Apologia de Sòcrates, 21 b-e.


"Considereu per què us recordo aquests fets: vull mostrar-vos d'on ha partit la
calúmnia. Havent sentit això vaig pensar entre mi: «¿Què vol dir el déu i quin
sentit té el seu mot? Car jo tinc consciència de no ésser savi, ni poc ni molt.
¿Què pot voler dir, dient que sóc el més savi de tots? No mentirà pas, car no li
és possible.» Durant molt de temps vaig restar perplex sobre què volia dir. A la
fi, ben a desgrat, vaig decidir-me a investigar-ho en la següent forma: vaig
anar a un home que passava per savi, convençut que amb ell provaria la veritat de l'oracle, si és que podia provar-la enlloc, i aleshores podria dir-li: «Vet aquí un home que sap més que jo, i en canvi tu has dit que jo sóc més savi.» Examinat a fons l'home que m'havia proposat d'estudiar -no cal dir el seu nom, era un dels nostres homes d'Estat-, en conversar amb ell vaig tenir la impressió, atenesos, que l'home en qüestió semblava certament savi als ulls de molta gent i sobretot als d'ell mateix, però en realitat no ho era; i aleshores
vaig provar de fer-li veure que ell prou es pensava ésser savi, però que no ho
era. Amb la qual cosa ja vaig ésser odiat d'ell i de molts dels presents; i mentre me n'anava pensava entre mi: «Tanmateix, de més savi que aquest home bé ho sóc, perquè ningú dels dos no sap res; però mentre ell es pensa saber alguna cosa, no sabent res, jo, com que no sé res, no em penso saber. Sembla, doncs, que jo sóc més savi que ell en aquesta mica: que, el que no sé, tampoc no em penso saber-ho.» Aleshores me n'aní a un altre que passava per ésser encara més savi, i em va semblar exactament el mateix; i així vaig fer d'ell i de molts altres uns enemics meus."



Idees generals

En aquest text s'explicà una experiència de Sòcrates, que va demostrar que era més savi que alguns homes de l'Estat no per saber més que ells, si no pel fet de reconèixer que no en sabia res, a diferència de l'altre que va creure saber-ho tot.

Títol del text

El mètode socràtic, el diàleg.

Anàlisi del text

El text parla del mètode de Sòcrates que utilitza per desmotrar als sofistes i altres savis a través del diàleg que no saben tant com diuen o creuen, fent-los arribar a una contradicció. En el text, Sòcrates vol descobrir el significat de la paraula saviesa, i el troba relacionant-lo, d'alguna manera, amb l'humiltat, ja que no en sap més aquell que en diu que sap, sinó aquell que afirma que no en sap res, i es per això que es crea molts enemics.

Activitat 4. Comparació de presocràtics.

| | | 0 comentarios |
Diferencies entre Empèdocles, Anaxàgores i els atomistes

EMPÈDOCLES
Per a Empèdocles els elements són 4: aire, aigua, terra i foc. Va ser una teoria acceptada i creguda fins l'edat mitjana. LLuita de contraris entres a mor i odi és una altre de les seves característiques.
També deia que hi havia algna possibilitat que sorgis alguna cosa del no-ésser, tal com deia també Parmènides.


ANAXÀGORES
Anaxàgores és un model de savi i científic que és va dedicar molta part de la seva vida a l'estudi del cosmos. També deia que tot està en tot i que no existeix ningun origen ni ningun fí, pero tot ñes composa d'unes llavors anomenades Homeomeries, que és troben a totes les coses.



ATOMISTES
Els atomistes van descobrir els atoms que els comparen amb les lletres i també tenen una teoria on defensen el buit.També conceben l'ésser etern i inmutable constituit per éssers infinits anomenats àtoms, són neutres i es distingueixen en la forma, l'orde i la situació.


Activitat 3. Comentari de text de Parmènides.

| | | 0 comentarios |
PARMÈNIDES

Idees principals:

Parmènides defensa l'idea de que l'esser és únic, inmobili que no te fí, és a dir és inmortal.
També diu que l'esser pot ser o no pot ser i parla sobre dos vies diferents la primera és la via incerta i la segona la veritable, segons el que defensa ell la veritable és que l'esser és, i la via impensable i inexpressable ñes que l'esser no és.

Títol: L'autentícitat de l'ésser.

Anàlisi del text:

Diu que l'ésser és i no pot no ser, no ha estat i serà mai perquè és ara mateix, un i continú.
No ñes possible pensar que no existeixi, d'allò que ha estat no pot nèixer res. En definitiva que l'ésser ñes i noñes si certament ho creu que no sigui.
És a dir, un ésser etern, inmutable i present continu.

Activitat 2. Parmènides i Heràclit.

| | | 0 comentarios |
HERÀCLIT

El text d'Heràclit ens parla de la vida que per a ell està simbolitzada amb el foc, és a dir, que el foc és el seu arkhé, també esmenta que l'ordre del món no o ha fet cap Déu sino que ha estat el foc.

Títol: El foc, la llum de la vida.


PARMÈNIDES

Parmènides ens diu que aquest canvi és regresiu, és a dir, que pots canviar i escollir una altra direcció que el que pensa el contrari, que aquest és un ignorant.
Ens parla sobre le camí de l'opinió, que fa referència al món de les aparençes.

Títol: El canvi segons el camí de l'opinió.



COMPARACIÓ

Parmènides ens parla del canvi, segons el camí de l'opinió en canvi Heràclit afirma que tot el que canvia ho fa segons una raó, que l'hi anomena logos.
Parmènides defensa una lluita de contraris i per altra banda Heràclit no.

Activitat 1. Comentari d'un text d'Anaximandre.

| | | 0 comentarios |
Anaximandre i l'ápeiron.
Anaximandre diu que l'arkhé és l'ápeiron. Per tant els elements estan en una guerra de contraris juntament amb tot el món, neixer i morir, crear destruir... L'arkhé és el que dona ordre al univers i posa justícia a la injustícia.
Ens diu que tot ariiba a un fi i té un fi, ens explica el pas cap a l'apéiron que és allò que no té limit i ell ho cosidera com a principi i element de les coses existents i té la cusa del naixement i la destrucció del món com diu la primera frase del fragment.
Apéiron és il.limitat d'on sorgeix tot (cosmos) i això tornat tot a l'il.limitat.
ápeiron------cosmos------ápeiron.

2n de batxillerat.

viernes, 5 de noviembre de 2010 | | | 0 comentarios |
L'ÚLTIM ESFORÇ...Comença la última etapa al col.legi Sant Andreu, segon de batxillerat, un any on ens esperen moltes rialles, un gran esforç per treure endevant el curs i sobretot per les probes PAU de despres del batxillerat. Espero gaudir d'un any plè d'emocions i satisfaccions tot i que no deixo de pensar en el que hem costarà treurem el segon de batxillerat.
Comença la segona etapa i un altre any de filosofía on seguirem posant les activitats en aquest blog magnífic.

última entrada de 1r de batxillerat.

miércoles, 2 de junio de 2010 | | | 0 comentarios |

Ha sigut una experiència molt gratificant i una mica més distreta que tot el demes del batxillerat, moltes gràcies companys per tots els moments que me heu donat, les rialles, les bromes, els plors... sincerament gràcies!!!
A tu Enric gràcies per iniciar-nos en aquest gran món de la filosofía i l'any que bé tornarem al col.legi donant molta guerra.
Ja se que és aviat i no crec que molta gent miri això pero és igual, bones vacances!!!!(L)

Activitat 12. Presentació tema 11

| | | 0 comentarios |
">

Activitat 11. Definicions Tema 10

lunes, 31 de mayo de 2010 | | | 0 comentarios |
Virtut: Excel•lència, la capacitat de sobresortir.

Intel•lectualisme moral. És aquella posició filosòfica que defensava Sòcrates: i identifica la saviesa amb la virtut.

Eudonisme. Teoria d'Aristòtil que identifica el bé moral amb la felicitat o capacitat d'autorealitzar-se.

Hedonisme: Teoria que identifica el bé moral amb el plaer.(Epicur)

Felicitat (Aristòtil).La felicitat s'identifica amb la activitat intel•lectual.

Virtut moral (Aristòtil):És el terme mitjà entre dos extrems: l'un per defecte i l'altre per excés.

Apatia (estoics): És la capacitat de no sentir dolor, de fer-se insensible per assolir la felicitat.

Simpatia: Capacitat de posar-se en el lloc de qualsevol altre (empàtica).

Utilitarisme: Teoria que té com objectiu ètic aconseguir la màxima felicitat per al major nombre de persones.

Aritmètica dels plaers: El plaer es pot mesurar ja que tots els plaers són iguals en qualitat.

Ètica deontològica: Es planteja que la moral s'ha de basar en el deure i no en la finalitat.

Imperatiu hipotètic: Imperatiu que obliga només a les persones que volen aconseguir un fi.

Imperatiu categòric: Imperatius que obliguen de forma universal.Fes A!

Dignitat humana: Els éssers humans han de ser tractats com un fí no com un mitjà.

Intuïcionisme dels valors : Els valors no es capten per mitjà de la raó o dels sentits, sinó per mitjà dels sentiments.

Activitat 10. Comentari pag 197.

| | | 0 comentarios |
IDEES GENERALS
Aquest text d’Epicur es basa en els seus principis relacionats amb el plaer. L’autor afirma que les persones calculem el plaer i el dolor, fugim dels dolors i anem buscant els plaers.

TÍTOL DEL TEXT
Dolor? No sisplau, plaer.

ANÁLISI DEL TEXT
L’autor en aquest text ens enseña els seus principis sobre la felicitat. Epicur afirma i constata que per arribar a tenir una vida feliç culminada ve relacionada amb les prioritats dels plaers i del dolor.
Hem de fugir d’uns certs dolors per arribar a la felicitat.
Podríem diferenciar dos fases per arribar a la felicitat que començaria en un plaer que acceptem i ens omple de felicitat momentània i la segona fase seria la suma de plaers constants que t’omplen de felicitat. Alguns dolors també els acceptem pero perque sabem que tard o d’hora d’aquell dolor arribara un plaer.


COMPARACIÓ DEL TEXT
Com ja he dit anteriorment aquest autor Epicur pertanyeria a la visió hedonista que proposa la felicitat com a un plaer, però a més a l’epicureisme que consisteix en gaudi ben calculat.El podriem comparar amb l’utilitarisme ja que l’objectiu propi d’aquest a és aconseguir la major felicitat pel major nombre de persones, per tant en aquesta concepció intervé la pròpia moral en tot moment.

Activitat 9. Com concebries la teva felicitat?

| | | 0 comentarios |
Aquest es un tema molt subjectiu, per a cadascú la seva felicitat pot ser mlt diferent, per exemple per a en Marc Lopez la seva felicitat seria estar tot el dia a sobre d'una moto.
En cambi per a mi la felicitat seria algo molt simple, jo, sinceramnet seria un prototip d'en Homer Simpson pero no tan estupid. Crec que la vida no es tot estudiar, tindre molt diners, gran fama... Per a mi ser feliç seria arribar a un treball algo decent, tindre la meva familia, una casa i no treballar molt.
Algú molt ambiciós arribarà a ser feliç quan tingui de tot, pero en el meu cas seria felíç amb molt poca cosa.
El meu pare també seria un gran prototip per a mi, te un treball amb el cual sostè a la seva família, ha format una familia i tot i que podriem tenir molts mes diners tenim el que tenim i som feliços que és el més important!

Activitat 8. Documental de Sartre.

| | | 0 comentarios |

1.A quin corrent filosòfic pertany?

A l’existencialisme.

2.Quina concepció de la llibertat defensa?
Defensa que som lliures ja que no hi ha res teològic que ens determini, és a dir, som lliures si Déu no existeix. Sartre és ateu.

3.On va estudiar?

A l’École normale Superior de Paris

4. Quin és el nom de la seva dona?
Simmone de Beauvoir

5.Qui és el precedent filosòfic de Sartre?
Husserl

6.Què vol dir que l'existència es contingent?
Que naixem per casualitat. Podríem existir o podríem no existir.

7.Titol de la seva primera novel•la important.
La nàusea

8.L'exsistència humana te sentit segons Sartre?
No, és l’ésser humà qui li dona sentit.

9.Com es titula la conferència de Heidegger que va influir sobre Sartre?
Què és la metafísica?

10.Títol de la revista de Sartre
Les temps modernes

11.Quina es la posició sobre Dèu de Sartre?
Ateu

12.Què significa que l'infern son els altres?
Que estem exposats a les mirades dels altres

13.Titol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
Crítica de la raó dialèctica.

14.En quin any va rebre el premi Nobel? Per què el va rebutjar?
1964. El va rebutjar perquè al donar-li simbolitzava que el perdonaven i segons ell no tenia res que perdonar.

15.Per què va inspirar la revolta del estudiants de Maig del 1968?
Perquè defensava les seves idees contra la opressió de l’Estat.

16.Com es titulava el diari extremista que va dirigir?
La causa du Peble

17.Què significa la revolució perpetua?
Permanent.

18.Què opinava sobre el terrorisme?
Defensava el terrorisme dels joves.

19.Què vol dir pensar sobre un mateix?
Pensar contra tot allò que has après al llarg de la vida.

20.Què significa que Sartre era una brúixola ètica?
Era qui guiava moralment a la població

Activitat 7. Mafalda

| | | 0 comentarios |
Despres de la meva reflexió observant la tira còmica he deduit:
La nena va a una ferreteria i l'hi demana al venedor una clau de la felicitat i aquest li diu que si l'hi pot facilitar el model per poder fer-li la còpia, la nena es va indignada perque no te el model.
Si no posa esforç i ganes no ho aconseguirà les coses no es donen ni es guanyen tan facilment, el model de la clau el relaciono amb l'esforç i les ganes que has de posar per aconseguir els teus somnis i ambicions.
Si no saps com ser feliç ni tampoc en tens ganes mai arribaràs a aconseguir el que vols.
En definitiva que hem de buscar els nostres models de clau.

Activitat 6. Definicions Tema 9.

| | | 0 comentarios |
DEFINICIONS Tema 9: Fonaments de l'acció moral

- Temperament: Conjunt de sentiments i passions difícilment modificables.

- Amoralitat: No distingir entre el bé i el mal.

- Consciència moral: Capacitat de distingir entre el bé i el mal.

- Responsabilitat: És la capacitat de respondre als nostres actes.

- Llibertat externa: Manca de coacció externa.

- Llibertat interna: Manca de coacció interna.

- Condicionament: És considera que som lliures en la mesura que estem condicionats per una sèrie de factors.

- Raó Universal: És la llei que regeix l'univers i implica l'existència del destí.

- Predestinacionisme: És la teoria que defensa que tot està predestinat. Tot ha estat determinat des d'un principi, per tant, el nostre marge de llibertat és mínim.

- Monisme Fisicalista: És aquell que redueix l'univers a matèria i els moviments dels cossos a moviments mecànics.

- Principi de causalitat: és el principi del determinisme físic, tot efecte té una causa i tota causa té un efecte.

- Determinisme genètic: Estem determinats per la nostra dotació genètica la qual difícilment podem evitar.

- Volició: acte de la voluntat

- Indeterminisme: Defensa que l'ésser humà és lliure i no està determinat.

- Existencialisme: És la teoria que defensa que l'existència és anterior a l'essència.

- Autonomia moral: Aplicar-se la llei moral a un mateix.

- Nivell preconvencional: Una persona distingeix entre el que és just i el que no ho és segons els seus interessos.

- Nivel convencional: La persona considera just allò que concorda amb les lleis morals pròpies de la societat.

- Nivell postconvencional: La persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.

- Ètica de l'atenció o de la cura: Compassió per les persones més properes

- Principi de responsabilitat (Hans Jonas): Principi de sostenibilitat en el que hem de deixar a el nostre entorn tal i com ens l'hem trobat a les nostres generacions futures.

Activitat 5. Un dilema Hipotètic.

| | | 0 comentarios |
A Europa viu una dona que pateix un tipus especial de càncer i es morirà aviat. Hi ha un medicament que els metges pensen que la pot salvar, És una forma de radio que un farmacèutic de la mateixa ciutat acaba de descobrir. La droga és cara, però el farmacèutic està cobrant deu vegades el que li ha costat fer-la. Va pagar 200 euros pel material i n’està cobrant 2000 per una petita dosi. El marit de la dona malalta, Heinz, demana diners a tothom que coneix, però només pot reunir 1000 euros, la meitat del que costa. Li diu al farmacèutic que la seva zona s’està morint i li suplica que li vengui el medicament més barat o que deixi que li pagui més endavant. El farmacèutic diu:
- No, jo el vaig descobrir i en trauré diners.
Heinz està desesperat i pensa atracar l’establiment per robar el medicament per a la seva dona.


PREGUNTES:

1. Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?No l'ha de robar perque va contra de les lleis pero el seu cor l'hi diu que ho robi per tant o farà
2. Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona? Per què o per què no? -Si que hauria de robar el medicament perque és un ésser humà com tu i com jo.
-No es responsable de que la seva dona estigui malalta ni tampoc que el farmacèutic no li vengui el medicament.

3. Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l’estimi? Per què o per què no?Si, es la seva dona!

4. SI suposem que la persona malalta no és la seva dona sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?Ha de robar per salvar a qualsevol, però no ho faria, no s’arriscaria a anar a la presó per un estrany.

5. La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?Ho ha d’intentar, pero sense anar en contre de les lleis.

6. El fet que Heinz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar en contra de la llei?La gent a de fer el possible per complir les lleis pero en un cas tan extrem com es aquest jo sincerament no se el que faria en Heinz.

Activitat 4. Valoració personal del text de Sèneca.

| | | 0 comentarios |
En el text de Sèneca defensa el fet que la nostra llibertat està condicionada per factors externs.
Es veritat que som lliures pero estic dacord amb Sèneca estem determinats ja sigui per factors físics o pel que sigui.
Jo puc sortir de festa pero tinc un factor físic (mama i papa) que hem diu que a x hora haig d'estar a casa.
Estic totalment d'acord amb el que Sèneca afirma, ja que som lliures en la mesura que estem condicionats.

Activitat 3. Comentari pag.183

| | | 0 comentarios |
IDEES GENERALS
Aquest text de Sèneca fa referència a la defensa de la llibertat de l'èsser humà. L'autor diu que qualsevol humà, està sotmes a la naturalesa.

TÍTOL DEL TEXT
Llibertat i destí a la natura.

ANÀLISI DEL TEXT
L'autor introdueix el fragment amb un enunciat sobre la manera de vida de les persones. Hem de conservar les nostres facultats corporals en front del fets fugaços, perque no pasaran un altre cop. Hi ha harmonia de l'home amb la natura, per tant segons els estoics estem determinats cosmològicament.

COMPARACIÓ
La teoria defensada en aquest text es el condicionament, ja que per un principi som lliures però estem condicionats per altres factors. Aquesta teoria es pot comparar amb la determinació que seria el contrari de la primera.

En la determinació es nega absolutament la possibilitat de comportar-se amb llibertat.Hi ha diferents tipus de determinismes.

Activitat 2. Existeix el destí o som lliures?

| | | 0 comentarios |
Aquesta pregunta no me l'havia fet mai, si que havia sentit a parlar sobre el destí però mai m'havia fet aquesta pregunta.
Ara que me l'he formulat no veig que sigui tan fàcil de contestar com hem semblaba al principi.
Sincerament no crec que el destí existeixi perque anem decidint mentres ens pasa la vida, segons el destí tot està escrit com si fos un llibre per això no hi crec.
Podem posar diversos exermples per defensar que el destí no existeis però la persona que si que el defensa tindrà respostes per a tot.

-per que ha pasat això? estaba escrit el destí ho sabia.

Pero jo segueixo creient que el destí no existeix i si que som lliures per fer el que volguem tot respectant a la gent.
Cadascú escolleix el seu destí dia a dia per això no crec en el destí.

Activitat 1 (Que és la retòrica?)

jueves, 4 de marzo de 2010 | | | 0 comentarios |
RETÒRICA
La retòrica és la ciència que estudia la capacitat de persuadir per mitjà de les paraules. La retòrica és a la vegada la ciència (en un sentit d'estudi estructurat) i l'art (en un sentit pràctic recoltzat sobre un coneixement provat) que es refereix a l'acció del discurs de l'ànima (l'ànima és qui parla). En un principi, la retòrica és únicament oral, però evidentment també és preocupa pel discurs escrit, en una mesura en què aquest és, de manera més o menys estreta, una transcripció o una mímesi de l'oral. La definició de retòrica canviarà amb el pas dels segles (aportacions dels grecs, dels oradors romans, fins als europeus).

Finalment, avui en dia la retòrica es construeix de manera entenedora i que arribi fàcilment al públic.

L'objectiu del text retòric es comunicar adequadament un contingut amb finalitat didàctica o persuasiva, la funció que hi predomina és la poètica.

La situació de comunicació influeix molt directament sobre el text retòric. I trobem l'emissor, és una persona que ha de tenir una bona competència comunicativa, el receptor, de caràcter col·lectiu i ha de tenir una compètencia lingüística per tal de comprendre el missatge. El canal que pot ser oral o escrit i el context que són les circumstàncies que han motivat el text retòric. La preparació del context retòric comprèn tres fases:

La producció (productio) en què se seleccionen les idees i els arguments més rellevants. La disposició (dispositio) o organització dels arguments de manera que el missatge arribi al públic. La comunicació (elocutio) oral o escrita. Aquesta fase es decideixen els mecanismes lingüístics, com la claretat, la correcció lingüística, elegància de l'estil i l'elaboració artística del llenguatge.

L'estructura del text retòric es divideix en:

Exhortació, es presenta el tema de manera que resulti interessant per al públic
Narració; exposició dels fets que han motivat que l'autor construeixi el text.
Argumentació: és la part central del text. Exposa els arguments a favor de la posició de l'autor i refuta els arguments adversos
Conclusió: on es resumeixen els trets més rellevants exposats en el text.
La retòrica clàssica distingia tres gèneres en l'expressió oral:

Demostratiu; destacta les qualitats positives o negatives d'un objecte, fet... L'orador és individual i no hi ha rèplica. L'oient no ha de prendre una decisió a partir del missatge que sent.
Deliberatiu; s'hi exposen els problemes d'un grup determinat i es donen solucions
Judicial: s'hi exposen uns fets ocorreguts sobre els quals un orador argumenta a favor i un altre en contra.


A partir d'aquí comença l'últim trimestre de 1er de batxillerat.

| | | 0 comentarios |
TERCER TRIMESTRE!

Activitat 11 (Doc.2 pàg.139)

miércoles, 17 de febrero de 2010 | | | 0 comentarios |
Idees principals
Aquest text d'Ernst Cassier és un fragment del llibre l'Antropología Filosòfica i ens vol donarl l'informació de que l'home ja no viu en un univers físic, sinó en un univers simbòlic.
Títol
El nostre univers simbòlic
Anàlisi
En aquest text ens parla de que l'home a evolucionat d'un univers físic fins arribar a un univers simbòlic.
També ens diu que la realitat física sembla retrocedir en la mateixa proporció que abança l'activitat simbòlica.
Les coses s'han envoltat en formes lingüístiques de tal forma que no pot veure o conèixer res si no és a través de l'interposició d'aquest mitjà artificial.
Biografía
Ernst Cassirer (1874 - 1945) va ser un filòsof alemany que va destacar en l'estudi del símbol i en l'anàlisi de l'obra de Kant. De família benestant jueva, va impartir classes a les universitats alemanyes fins que el nazisme el va forçar a l'exili. Llavors va continuar la seva recerca i docència a centres com Oxford o Harvard, on va assolir gran prestigi.
La seva idea principal és que un dels trets distintius de l'ésser humà és la capacitat de crear i comprendre símbols, que l'ajuden a relacionar-se amb el món mitjançant models de sentit (en una línia similar al que afirma la semiòtica). Els símbols són formes a priori (seguint la terminologia kantiana) ja que condicionen la percepció i tot el coneixement i no es pot concebre una aproximació a la realitat o al propi jo sense ells.
Aquests símbols tenen una base cultural però també psicològica i evolucionen amb la persona, de forma que serveixen per construir o rebutjar altres símbols (una anticipació del constructivisme).

Activitat 10 (Algo inexpresable oralment)

| | | 0 comentarios |
Els sentiments
Desde el meu punt de vista i espero que també desde molts més algo inexpresable oralment són els sentiments com per exemple l'amor.
Podem dir t'estimo pero a l'hora també podem estar mentint, és a dir, que no ho podem expresar amb paraules.
Els sentiments són coses que no es podem expresar amb paraules, per exemple puc dir que en aquell moment estic content pero per dintre estic fet pòls per qualsevol motiu i o vull amagar per que la gent no es preocupi.
Per a mi els sentiments és algo que només es pot expresar ja sigui amb gestos o de cualsevol forma, a vegades es nota quan t'enamores i sents algo cap a aquella persona i aquella persona ho nota.
També puc atrevir-me a dir que els sentiments el cervell no o identifica, sino que el cor o nota i pasa l'informació al cervell.
En definitiva que els sentiments no es poden expresar amb paraules, nomes s'han d'entendre.

Activitat 9 (Definicions tema 8)

| | | 0 comentarios |
Definicions
Animal cultural
L’ésser humà és un animal peculiar, amb una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural: al llenguatge, la tècnica , la moral, el dret, l’economia, l’art, la ciència i la religió. És així, un animal cultural.
Individu.
Un individu és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal. Sovint, el terme “individu” s’utilitza com a sinònim d’”ésser humà”, com si els únics individus fossin els de la nostra espècie.
Individualisme possessiu.
Segons aquesta teoria (egoisme ètic), cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles. S’afirma que l’individu serà lliure en la mesura que sigui propietari d’ell mateix, de les seves capacitats i del producte d’aquestes, sense dependre de la voluntat dels altres, del seu entorn, la seva societat (neoliberalisme).
Sociabilitat natural (Aristòtil).
Aristòtil parteix de la base que l’ésser humà és un “animal polític”, és a dir, sociable per naturalesa. Aristòtil l’entén com un ésser ple de mancances i de capacitats que tan sols pot satisfer dins de la societat. Només en ella pot arribar a la perfecció i a la felicitat. Viure en societat és una exigència de la naturalesa humana i només algú que no sigui humà, “un animal o un déu” pot prescindir d’ella.
Estat de natura.
Estat de natura-->Pacte social-->Estat cívic-->Societat. La situació destructiva (guerra de tots contra tots) els empeny a adoptar un acord que permeti instituir una autoritat sòlida. Només un cap fort i absolut, escollit lliurement per tots i capaç d’imposar les seves lleis, farà possible una societat on es pugui conviure en pau.
Guerra de tots contra tots.
Els éssers humans viuen en una associació caòtica, en la qual cadascun, mogut per l’egoisme propi, està en lluita permanent amb els altres.
Antropologia cultural.
És l’estudi de les cultures humanes. Estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que ha experimentat. No només té en compte els aspectes materials, ja que es tracta d’analitzar la cultura, que és necessàriament simbòlica. Els mites, els ritus, les relacions de parentiu, de convivència o de poder expressen allò que els éssers humans valoren, pensen o senten respecte de la realitat concreta en què viuen. La antropologia interpreta aquestes expressions culturals i intenta comprendre’n el significat. Intenta reproduir l’evolució que aquest ésser cultural va experimentant.
Socialització primària.
És la part més important del procés. Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa el si de la família durant la primera etapa de la infantesa. La família, l’escola i els mitjans de comunicació exerceixen una funció important en aquesta etapa ja que és en aquest moment en el que el nen o la nena s’apropia de rols, actituds, i valors de les persones que l’envolten, aprèn a acceptar i entendre el que fan i s’identifica amb ells i amb el món en què participen.
Socialització secundària.
És un procés pel qual s’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el món de base adquirit en la socialització primària. Entren en joc nous agents de socialització, com les institucions laborals, polítiques o religioses. En aquesta nova etapa, dins d’uns certs límits, podrà escollir el sector social en el que vol introduir-se i interioritzar les regles de joc que hi funcionen.
Cultura.
Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a pròpies.
Subcultura.
En cada cultura concreta es pot parlar de subcultures, perquè les persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera. Dins de cada cultura existeixen diferències motivades per l’edat, el nivell socioeconòmic, la classe social, l’origen ètnic, etc. Així, encara que totes les persones visquin en aquesta cultura, aprofiten les seves possibilitats en graus diferents.
Contracultura.
La contracultura és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.
Nous moviments socials.
És una manifestació contracultural. Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans (Internet, xarxes socials...bàsicament). Rebutgen el materialisme social.
Etnocentrisme.
L’etnocentrisme analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres. Aquesta actitud té dues conseqüències: la falta de comprensió per entendre els qui no comparteixen la manera de viure i la radicalització del sentiment de cohesió que fa que els seus membres se sentin superiors als altres.
Racisme.
Actitud (dins de l’etnocentrisme) que consisteix a defensar l’existència de races superiors i races inferiors.
Aporofòbia.
Actitud (dins de l’etnocentrisme) que consisteix en el rebuig i el menyspreu envers el pobre.
Interculturalisme.
Actitud que cal prendre davant el multiculturalisme. L’interculturalisme parteix del respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat. Proposa aprendre a conviure en un món pluralista i entén que la diversitat és una font de riquesa. Defensa la tolerància.
Relativisme cultural.
Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals. Aquesta actitud encara té grans limitacions: no promou el diàleg entre les cultures, sinó que defensa que cadascuna es quedi tancada en els seus valors.
Universalisme.
Existeixen valors universals que han de ser respectats per totes les cultures.
Multiculturalisme.
És dóna quan en un grup hi conviuen diverses cultures o ètnies.

Activitat 8 ( Samuel Huntigton)

| | | 0 comentarios |
Biografía
Huntington va néixer el 18 d'abril de 1927 a Ciutat de Nova York, a l'estat homònim
dels Estats Units. Es graduà amb distinció a l'edat de 18 anys per la Universitat de Yale, serví a l'exèrcit estatunidenc, obtingué el grau de màster per la Universitat de Chicago, i completà el doctorat a la Universitat de Harvard, on començà a impartir classes a l'edat de 23 anys.Fou membre del departament de Govern de Harvard des de 1950 fins el dia de la seva mort.
El seu primer llibre important, The Soldier and the State: The Theory and Politics of Civil-Military Relations (1957), desencadenà una gran controvèrsia quan es publicà, però actualment està considerat com el llibre més influent de les relacions civil-militars d'Estats Units. Esdevingué famós amb Political Order in Changing Societies (1968), un treball que qüestionava el punt de vista dels teòrics moderns que sosté que el progrés econòmic i social produeix democràcies estables en països recentment descolonitzats. Com a conseller del Departament d'Estat dels EUA durant el mandat de Lyndon B. Johnson, i tal i com publicà en un article de l'any 1968 a la revista Foreign Affairs, era partidari dels bombardeigs sobre la població rural de Vietnam del Sud per tal de fer-la desplaçar cap a les ciutats, i així deixar aïllada la guerrilla del Viet Cong. Va ser coautor de l'informe The Crisis of Democracy: On the Governability of Democracies, publicat l'any 1976 per la Comissió Trilateral. Durant el 1977 i el 1978 amb l'administració de Jimmy Carter, fou el coordinador del Pla de Seguretat de la Casa Blanca per al Consell de Seguretat Nacional.
Morí el 24 de desembre de 2008 a la localitat de Martha's Vineyard, a l'estat de Massachusetts, quan tenia 81 anys. Deixà vídua Nancy Arkelyan, amb qui estigué casat durant 51 anys, i els seus dos fills Nicholas Phillips i Timothy Mayo.
Cites més famoses
"La meva hipòtesi és que la font fonamental de conflicte en aquest nou món no serà en principi ideològica o econòmica. Les grans divisions entre la humanitat i la font de conflicte dominant seran culturals. Els estats nació continuaran sent els actors més poderosos per als assumptes exteriors, però els principals conflictes de política global esclataran entre nacions i grups pertanyents a diferents civilitzacions. El xoc de civilitzacions dominarà la política global. Les línies de falla entre les civilitzacions seran les línies de batalla del futur".
"Occident no va conquerir el món per la superioritat de les seves idees, valors o religió, sinó per la superioritat en aplicar la violència organitzada. Els occidentals solen oblidar-se d'aquest fet, els no-occidentals mai no ho obliden".
"Cap altre grup immigrant de la història dels Estats Units ha reclamat per a si o ha estat en disposició de formular una reivindicació històrica sobre una part del territori nord-americà. Els mexicans i els mexicanoamericans, tanmateix, sí que poden plantejar tal reivindicació. Gairebé la totalitat de Texas, Nou Mèxic, Arizona, Califòrnia, Nevada i Utah van formar part de Mèxic".
Principals obres
Qui sóc? Els desafiaments a la identitat nacional nord-americana
El xoc de civilitzacions i la el nou ordre mundial.
Soldier and the State: The Theory and Politics of Civil-Military Relations
The Third Wave: Democratization in the Late Twentieth Century
American Politics: The Promise of Disharmony
The Common Defense: Strategic Programs in National Politics
No Easy Choice: Political Participation in Developing Countries
Political Order in Changing Societies

Activitat 7 (doc.14 pag.92)

| | | 0 comentarios |

1. Idees principals.

En una investigació científica hi ha una delimitació entre el que és i el que no és(fals, veritable), hi ha una dissimetria entre verificabilitat i falsabilitat, doncs en alguns conceptes estan en conflicte. També fa referència al criteri de demarcació el qual permet distingir la teoria ,hipòtesi i enunciats científic o empíric dels que no ho són. Un enunciat resulta refutat per l’ experiència si entra en conflicte amb els fets, els enunciats universals no poden ser verificats però si refutats. A la ciència l’interessa positivament l’ intent constant de sotmetre a prova els seves conjuntures i així eliminar les falses. Una teoria o hipòtesi és científica si pot ser falsades o refutades pels fets. Un enunciat empíric universal, no és verificable, perquè no és possible provar realment tot exemple. Els homes tenen els ulls blaus( passats, presents i futurs), però el sol fet que hagi un home amb ulls marrons ja demostra que l'enunciat és fals.
2. Títol
Hipòtesis incorrectes.
3. Anàlisi del text
Popper ens fa dubtar de tot, incloses les coses que ens donen pensades persones amb un coneixement superior en aquesta matèria. Per a mi és totalment un filòsof realista amb els peus en la terra, l'objecte de la filosofia per a Popper és demostrar si és o no és.
4. Biografía
Viena, 1902 - Londres, 1994) Filòsof austríac. Va estudiar filosofia en la Universitat de Viena i va exercir més tard la docència en la de Canterbury (1937-1945) i en la London School of Economics de Londres (1949-1969). Encara que pròxim a la filosofia neopositivista del Cercle de Viena, va portar a terme una important crítica d'alguns dels seus postulats; així, va acusar d’ excessivament dogmàtica la postura de dividir el coneixement entre proposicions científiques, que serien les úniques pròpiament significatives, i metafísiques, que no serien significatives. Para Popper, bastaria amb delimitar rigorosament el terreny propi de la ciència, sense que fos necessari negar l'eficàcia d'altres discursos en àmbits distints al de la ciència. També va dirigir les seves crítiques cap a la veracitat que mantenien els membres del Cercle, i va defensar que la ciència operava per falsació, i no per inducció. Aquesta és, en rigor, impossible, doncs mai es podrien verificar tots els casos sobre els quals regiria la llei científica. La base del control empíric de la ciència és la possibilitat de falsar les hipòtesis, en un procés obert que conduiria tendencialment a la veritat científica. Popper va desenvolupar aquest principi en La lògica de la investigació científica (1934), on va establir també un criteri per a partionar clarament la ciència dels altres discursos: perquè una hipòtesi sigui científica és necessari que es desprenguin d'ella enunciats observables i, per tant, falsables, de manera que si aquests no es verifiquen, la hipòtesi pugui ser refutada.

Activitat 6 (Doc.5 pag.129)

lunes, 15 de febrero de 2010 | | | 0 comentarios |
Idees principals
Aquest text d'Ashley Montagu ens parla de la cultura com una manera de viure, que sense cultura l'home no es podria situar al món.
També ens diu que la cultura és un eixamplament de la vida.
Títol
La cultura, el nostre lloc a l'univers.
Análisi
El text comença parlant de que la cultura és la manera que tenim els homes i dones de situar-nos al món.
La cultura és com el mitjà que tenim d'expresar-nos o d'haver creat els seus costums,sentiments...
Aquesta cultura creada per l'home és el que fa imposar-se sobre el medi i aprendre dins d'ell.
Comparació
Aquest fragment que parla de la cultura com una manera de viure el podem comparar amb el que diu Edward B. Taylor que és que la cultura comprèn tot allò que els éssers humans han produit per adaptar-se al seu entorn físic i social, o també el podriem comparar amb la definició de que la cultura és un conjunt d'artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a pròpies.

Activitat 5 ( Doc.6 pag 130)

miércoles, 27 de enero de 2010 | | | 0 comentarios |
Idees principals.
La ciutat és l’instrument de la diversitat cultural. L’home necessita la cultura per tant necesita la ciutat.
Posa un títol.
La ciutat, la nostre civilització.
Anàlisi del text.És positiu respecte a la idea de ciutat. La ciutat es la mare de la cultura i la domesticació de l'home. Defineix la ciutat com la causa del progrés de l'home. No hi ha cap aspecte negatiu durant el text. Defensa la idea que l'home en la ciutat tendeix a comportar-se de forma civilitzada per a poder conviure amb els demes.
Compara la teoria del text amb altres teories.
L’autor defensa la teoria de que l'home no és sociable per naturalesa, igual que Hobbes pensa que l'home és un ésser egoísta, però que al civilitzar-se alguns d'aquests trets s'en van amb la cortesia i la domesticació, la ciutat actua com instrument per arribar a aquest equilibri entre uns i altres. Per contra, Rousseau pensa que l'home té una naturalesa solidària, noble i amb un impuls benèvol cap als altres, molts altres són de la opinió de que això és totalment fals.

Activitat 4 ( Definicions del Tema 2)

miércoles, 20 de enero de 2010 | | | 0 comentarios |
1. Raó teòrica.La raó teòrica és aquella que s’orienta cap a la contemplanció del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat, intentant desxifrar-la, explicar-la i comprendre-la.
2. Ultimitat. És una de les característiques bàsiques de la metafísica, és a dir, el seu intent d’arribar a les qüestions últimes, a aquelles la resposta de les quals no admet seguir preguntant més.
3. Coneixement.El coneixement es refereix a la veritat trobada mentre que conèixer fa més referencia a la cerca de la veritat.
4. Creença (Kant).Parlem de creences quan algú està convençut que el que es pensa és veritat, però no pot adduir una justificació que pugui ser acceptada per tots, aleshores creu que això és cert.
5. Interès emancipador. Per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió, que condueix a les ciències socials critiques, com la psicologia cognitiva o la crítica de les ideologies.
6. Dogmatisme. És la possibilitat del coneixement que manifesta l’actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer, ja que pressuposen la capacitat de les nostres facultats cognitives.
7. Relativisme.És la possibilitat del coneixement que entén que reconèixer quelcom com a cert o fals depèn de la cultura, època o grup social.
8. Realisme.La realitat exiteix independentment del subjecte i el subjecte la pot conèixer tal com és.
9. Idealisme.La realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix. La realitat depén de a construccó del subjecte.
10. Noema. L’objecte de la consciencia, acció de la consciència.
11. Prejudici. Judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització... i que condiciona la nostra visió del món.
12. Ignorància.Estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
13. Autoritat.És un dels criteris de la veritat, segons el qual, una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que téde la matèria.
14. Evidència sensible. És un criteri de la veritat a partir de qual acceptem un enunciat en la mesura que ve donada pels sentits.
15. Veritat com a correspondència. Teoria que considera que un enunciat és vertader cuan concorda amb la realitat.
16. Criteri contextual. No hi ha una veritat aïllada, els coneixements estan interrelacionats.
17. Consens. Acord entre un grup de persones sobre temes determinats.
18. Realitat contingent.Ens referim a quelcom que és actualment, però que deixar de ser i pot no haver estat. Ex: l'existència de l'ésser humà.
19. Realitat psíquica.Designa la realitat dels nostres pensaments, imaginacions, desitjos, idees, records, dubtes, pors, etc. Correspon al món 2 Popper.
20. Realitat virtual.Conjunt de percepcions i sensacions generades amb l’ajuda d’un suport tècnic (ordinador o qualsevol altres aparell). Ens dóna la il·lusió de realitat física.
21. Món 3 de Popper. Productes de la cultura que sorgeixen a partir del món 1 i 2 de Popper (físic i psíquic).

Activitat 3 (pag 51 nº7)

| | | 0 comentarios |
7. Són reals o assemblen reals? En quin sentit són aparença o realitat? Justifica-ho.

·Un triangle equilàter: és real i és una realitat.
·La mort: real i realitat, ho hem pogut veure en altres persones.
·Que em toqui la lotería en el sorteig del mes que ve: la loteria és real i existeix la possiblitat de que em toqui (realitat psíquica).
·Lara Croft: el personatge sembla real però l’actriu és una realitat (realitat virtual).
·Napoleó Bonaparte: real i realitat perquè és un personatge que encara que no vam veure, va existir, existeix documentació i és per això que podem saber que és real.
·Un miratge: sembla real pero no ho és, simplement es tracta d’una aparença.
·Una flor de plàstic: és una aparença ja que intenta suplantar una flor real.
·El meu aprovat: és una realitat, percepció física del meu botlletí.
·La felicitat del meu aprovat: és una realitat tot i que la felicitat no es pot percebre.
·Els records de l’estiu: és real perquè això ho has viscut (realitat psíquica).
·El somni d’aquesta nit: és real que somies però el somni en si és real tot i que sembla irreal.
·Els amics del xat: són una realitat virtual.
·La meva imatge en un mirall: és real com a imatge perquè el que veig és un réflex meu i jo sóc real.
·El que sento en veure una pel·lícula: real perquè ve dels sentits (realitat psíquica).
·Una pel·lícula: real és la pel·lícula, l’objecte, el que és irreal són els personatges, la història… (realitat virtual).

Activitat 2 ( Comentari de text pg43 doc8)

| | | 0 comentarios |
1. Idees principals del text.
Heiddeger defensa en aquesta fragment la seva concepció de la certesa i de la veritat. Heidegger considera que per tal que un enunciat sigui cert i vertader ha d’aconseguir concordar amb la realitat. Fa referència també allò que s’anomena concordança doble en la que enunciat i cosa i cosa i enunciat concorden. El text ve a dir que la veritat és la realitat, però que algunes coses semblen reals quan en realitat no ho són. Segons l'autor quan la veritat i la realitat es corresponen, concorden, és perquè és certa, la veritat i el fonament sempre concorda, el preguntar per l'essència de la veritat consisteix a rebutjar tot i dirigir-se al que únicament caracteritza tota veritat com a tal.
2. Posa un títol.
Les coses són "x"?
3. Fes l’anàlisi del text.
Aquest fragment pertany a la obra de Heidegger “De la esencia de a verdad”.La paraula veritat és una paraula que amb el seu ús excessiu ha perdut part del seu significat és una paraula que fa referència a la qualitat d’allò que és cert. Però què és cert? El que és cert és real, és a dir, hi ha una concordança entre la nostra seguretat de la realitat i la realitat de si mateixa. Per tant podem parlar d’allò que és cert com allò que és real subjectivament. El que concorda és l’enunciat i és per tant, l’enunciat el que pot ser cert o fals. Més que cosa el que hi ha és llenguatge. En aquest text es fa referència al terme de concordança doble: enunciat-cosa, cosa-enunciat.
4. Compara la teoria de la que es parla amb el text amb altres teories.
Hi ha infinites formes de veritat, l'autoritat, és una veritat que acceptem perquè ve d’ algú entès en aquesta matèria, no dóna a lloc a posar-la en dubte, és així, perquè aquesta persona té una gran credibilitat als nostres ulls (exemple: la Terra és rodona, jo no la percebo com rodona, però ho és, i ho crec fermament sense dubtar. Hi ha una altra veritat que és la tradició, és una veritat que al llarg del temps s'ha acceptat com cert i compte amb el suport popular (com pot ser que Déu existeix, jo no ho percebo però ho accepto com a tal) és una veritat que no poso en dubte encara que no m'ho puguin demostrar. Segurament Heidegger no estaria d'acord amb mi perquè la veritat de Heidegger ha de sotmetre's al pensament no com un judici o una proposició sinó com un procés en allò que és real. El criteri de veritat que defensa Heidegger és el de la correspondència entre el pensament i la realitat, el que és cert és real.
5. Biografia i obra de l’autor
Martin Heidegger (Meßkirch, Alemanya, 26 de setembre del 1889 - Todtnauberg, Alemanya, 26 de maig del 1976) fou un filòsof alemany.
Va estudiar teologia catòlica i més tard filosofia a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on va ser alumne d'Edmund Husserl, el fundador de la fenomenologia.Va començar la seva activitat docent a Friburg en 1915, per a després ensenyar durant un període (1923-28 a Marburg. Va retornar a Friburg en aquest últim any, ja com Professor de Filosofia.
Va influir molt especialment en l'obra de la filòsofa Hannah Arendt. L'estil didàctic i escriptural de Heidegger en "Ésser i Temps", va influir en l'estil que utilitza Jean-Paul Sartre en "L'Ésser i el no-res", i fins i tot en el de Jacques Lacan quan redacta els seus "Escrits". Ara bé,l'obra de Heidegger aborda, en tractar problemes ontològics, també problemes de tipus semiòtic, és d'aquesta manera que influeix directament en els hermenèutics: Paul Ricoeur, Rudiger i Hans-Georg Gadamer.