Activitat 7 (doc.14 pag.92)

1. Idees principals.
En una investigació científica hi ha una delimitació entre el que és i el que no és(fals, veritable), hi ha una dissimetria entre verificabilitat i falsabilitat, doncs en alguns conceptes estan en conflicte. També fa referència al criteri de demarcació el qual permet distingir la teoria ,hipòtesi i enunciats científic o empíric dels que no ho són. Un enunciat resulta refutat per l’ experiència si entra en conflicte amb els fets, els enunciats universals no poden ser verificats però si refutats. A la ciència l’interessa positivament l’ intent constant de sotmetre a prova els seves conjuntures i així eliminar les falses. Una teoria o hipòtesi és científica si pot ser falsades o refutades pels fets. Un enunciat empíric universal, no és verificable, perquè no és possible provar realment tot exemple. Els homes tenen els ulls blaus( passats, presents i futurs), però el sol fet que hagi un home amb ulls marrons ja demostra que l'enunciat és fals.
2. Títol
Hipòtesis incorrectes.
3. Anàlisi del text
Popper ens fa dubtar de tot, incloses les coses que ens donen pensades persones amb un coneixement superior en aquesta matèria. Per a mi és totalment un filòsof realista amb els peus en la terra, l'objecte de la filosofia per a Popper és demostrar si és o no és.
4. Biografía
Viena, 1902 - Londres, 1994) Filòsof austríac. Va estudiar filosofia en la Universitat de Viena i va exercir més tard la docència en la de Canterbury (1937-1945) i en la London School of Economics de Londres (1949-1969). Encara que pròxim a la filosofia neopositivista del Cercle de Viena, va portar a terme una important crítica d'alguns dels seus postulats; així, va acusar d’ excessivament dogmàtica la postura de dividir el coneixement entre proposicions científiques, que serien les úniques pròpiament significatives, i metafísiques, que no serien significatives. Para Popper, bastaria amb delimitar rigorosament el terreny propi de la ciència, sense que fos necessari negar l'eficàcia d'altres discursos en àmbits distints al de la ciència. També va dirigir les seves crítiques cap a la veracitat que mantenien els membres del Cercle, i va defensar que la ciència operava per falsació, i no per inducció. Aquesta és, en rigor, impossible, doncs mai es podrien verificar tots els casos sobre els quals regiria la llei científica. La base del control empíric de la ciència és la possibilitat de falsar les hipòtesis, en un procés obert que conduiria tendencialment a la veritat científica. Popper va desenvolupar aquest principi en La lògica de la investigació científica (1934), on va establir també un criteri per a partionar clarament la ciència dels altres discursos: perquè una hipòtesi sigui científica és necessari que es desprenguin d'ella enunciats observables i, per tant, falsables, de manera que si aquests no es verifiquen, la hipòtesi pugui ser refutada.