"-(...) Però digues-me: ¿és que tu mateix fas la distinció de la qual parles,
separant d'una banda les idees en si mateixes i, d'altra banda, les coses que
participen d'aquestes idees? Alhora, ¿et sembla que existeix una semblança en
si mateixa, separada de la semblança que nosaltres tenim, així com pel que fa a l'U, als múltiples i a totes les altres coses que has sentit suara de Zenó? (parla Parmènides)
-Per a mi, sí -va dir Sòcrates.
-¿I s'esdevé igualment -va dir Parmènides- en el cas d'una idea en si i per a si
mateixa de la justícia, de la bellesa, de la bondat i de totes les altres coses
similars?
-Sí -va dir.
-¿I què en dius, d'una idea de l'home separada de nosaltres i de tots aquells
que són com nosaltres, una idea en si mateixa de l'home, o del foc, o de
l'aigua?
-Moltes vegades, Parmènides -va dir-, m'he trobat en la dificultat respecte a si
calia afirmar això d'aquestes coses, igual com en el cas de les precedents, o bé
calia afirmar una altra cosa."
Idees generals
Parmènides, que fa una representació de Plató en l'época de vellesa, planteja una sèrie de preguntes a Sòcrates, que representa al Plató de l'época de maduresa. Gràcies a aquestes questions, Parmènides fa reflexionar a Sòcrates de la seva pròpia teoria sobre les idees i els models.
Títol del text
Les veritables idees
Anàlisi del text
Aquest text pertany a l'época de vellesa de Plató. A través del mètode socràtic, Parmènides es pregunta un seguit de coses. Al principi pregunta a Sòcrates si ell es capaç de diferenciar entre les idees i les coses que participen d'aquestes, i si creu però que les dos s'assemben. Sòcrates ho afirma, i llavors Parmènides planteja un nou dubte, que és que si totes les idees són semblants i tenen relació, cosa que també afirma Sòcrates. I es aquí quan Parmènides fa un plantejament últim en el qual planteja dubtes pel que fa les idees d'home, foc o aigua, i això fa dubtar a Sòcrates sobre la seva teoría, donant lloc així a una autocrítica que fa Plató a la seva teoria.
0 comentarios:
Publicar un comentario