Heiddeger defensa en aquesta fragment la seva concepció de la certesa i de la veritat. Heidegger considera que per tal que un enunciat sigui cert i vertader ha d’aconseguir concordar amb la realitat. Fa referència també allò que s’anomena concordança doble en la que enunciat i cosa i cosa i enunciat concorden. El text ve a dir que la veritat és la realitat, però que algunes coses semblen reals quan en realitat no ho són. Segons l'autor quan la veritat i la realitat es corresponen, concorden, és perquè és certa, la veritat i el fonament sempre concorda, el preguntar per l'essència de la veritat consisteix a rebutjar tot i dirigir-se al que únicament caracteritza tota veritat com a tal.
2. Posa un títol.
Les coses són "x"?
3. Fes l’anàlisi del text.
Aquest fragment pertany a la obra de Heidegger “De la esencia de a verdad”.La paraula veritat és una paraula que amb el seu ús excessiu ha perdut part del seu significat és una paraula que fa referència a la qualitat d’allò que és cert. Però què és cert? El que és cert és real, és a dir, hi ha una concordança entre la nostra seguretat de la realitat i la realitat de si mateixa. Per tant podem parlar d’allò que és cert com allò que és real subjectivament. El que concorda és l’enunciat i és per tant, l’enunciat el que pot ser cert o fals. Més que cosa el que hi ha és llenguatge. En aquest text es fa referència al terme de concordança doble: enunciat-cosa, cosa-enunciat.
4. Compara la teoria de la que es parla amb el text amb altres teories.
Hi ha infinites formes de veritat, l'autoritat, és una veritat que acceptem perquè ve d’ algú entès en aquesta matèria, no dóna a lloc a posar-la en dubte, és així, perquè aquesta persona té una gran credibilitat als nostres ulls (exemple: la Terra és rodona, jo no la percebo com rodona, però ho és, i ho crec fermament sense dubtar. Hi ha una altra veritat que és la tradició, és una veritat que al llarg del temps s'ha acceptat com cert i compte amb el suport popular (com pot ser que Déu existeix, jo no ho percebo però ho accepto com a tal) és una veritat que no poso en dubte encara que no m'ho puguin demostrar. Segurament Heidegger no estaria d'acord amb mi perquè la veritat de Heidegger ha de sotmetre's al pensament no com un judici o una proposició sinó com un procés en allò que és real. El criteri de veritat que defensa Heidegger és el de la correspondència entre el pensament i la realitat, el que és cert és real.
5. Biografia i obra de l’autor
Martin Heidegger (Meßkirch, Alemanya, 26 de setembre del 1889 - Todtnauberg, Alemanya, 26 de maig del 1976) fou un filòsof alemany.
Va estudiar teologia catòlica i més tard filosofia a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on va ser alumne d'Edmund Husserl, el fundador de la fenomenologia.Va començar la seva activitat docent a Friburg en 1915, per a després ensenyar durant un període (1923-28 a Marburg. Va retornar a Friburg en aquest últim any, ja com Professor de Filosofia.
Va influir molt especialment en l'obra de la filòsofa Hannah Arendt. L'estil didàctic i escriptural de Heidegger en "Ésser i Temps", va influir en l'estil que utilitza Jean-Paul Sartre en "L'Ésser i el no-res", i fins i tot en el de Jacques Lacan quan redacta els seus "Escrits". Ara bé,l'obra de Heidegger aborda, en tractar problemes ontològics, també problemes de tipus semiòtic, és d'aquesta manera que influeix directament en els hermenèutics: Paul Ricoeur, Rudiger i Hans-Georg Gadamer.
0 comentarios:
Publicar un comentario