Power Point de la Moral Kantiana

Kant

View more presentations from zenon28.

">

3r trimestre

Activitat 21. Creieu que aquest món és un dels millor móns possibles?

Ser el millor en alguna cosa o que alguna cosa creiem que sigui la millor és molt subjectiu. Per a mí el que pot arribar a ser lo millor, el més probable és que per alguns comanys de classe o fins i tot el professor discrepin i no estiguin dacord amb el que dic.
Cadascú tindrà un punt de vista diferent del que és millor. Jo, crec que sens dubte aquest món en el que vivim, tot i estar relativament bé, hi ha coses que cambiaria, com per exemple totes les que poden arribar a fer mal o fer sentir a alguna persona malament. Treuria guerres, armes, drogues... una infinitat de coses.
Per ser encara més critics crec que aquest món seria molt més bonic i més sà si nosaltres els humans no haguessim existit, perque gran quantitat de coses que fan que aquest món tingui una qualitat de vida inferior les em provocat nosaltres.
Per tant contestant a la pregunta del títol, crec que aquest món podria ser molt millor del que és sí nosaltres no existisim. Torno a repetir aquest és el meu punt de vista i haurà gent de la classe que estarà amb mí i altres que discreparan, en fí, un altre tema subjectiu...

Activitat 20. Relació entre ment i cos

“I en primer lloc, com que sé que totes les coses que entenc de manera clara i distinta poden ser fetes per Déu tal i com jo les entenc, en tinc prou amb poder entendre de manera clara i distinta una cosa sense l’altra, per a estar cert que l’una és diferent de l’altra, ja que, almenys per part de Déu, es poden presentar separadament; i per a considerar-les coses diverses, és ben igual quina sigui la potència que faci la separació. Per tant, del fet mateix de saber que existeixo i d’advertir, mentrestant, que no hi ha cap altra cosa que pertanyi netament a la meva naturalesa o essència, llevat només el ser una cosa pensant, en concloc correctament que la meva essència consisteix només en això: ser una cosa pensant. I encara que potser (o millor dir, amb certesa, tal com diré després) tingui un cos, que està unit a mi de manera molt estreta, amb tot, com que, d’una banda, tinc una idea clara i distinta de mi mateix, en tant que sóc només una cosa pensant, no extensa, i d’altra banda, tinc una idea diferent del cos, en tant que és només una cosa extensa, no pensant, és cert que jo sóc realment diferent del meu cos i que puc existir sense ell.”




Idees principals
En aquest text Descartes fa una reflexió en la qual fa una separació entre el cos i la ment, i que tot i que es troben estretament junts no són la mateixa cosa. Ja que el cos es tracta de la substància pensant i l’altra la substància extensa.
Títol
Unió de cos i ment.
Anàlisi
Diu que per el fet de saber que jo existeixo i sóc una cosa pensant. Per tant si el jo és la substància pensant això suposa pensar que el cos és tracta per tant aquesta substància serà l’extensa. Viuen independentment pero és necesiten.
Comparació
Descartes fa un dualisme entre ment i cos, separant-les com a dues substancies diferents. Plató no feia només una separació entre cos i ànima sinó que les situava en dues realitats diferents dos mons, en canvi Descartes tot i que si que fa aquesta separació les integra en el mateix món.

Activitat 19. El jo com a substància pasant i la questió de l'anima

Idees principals
En aquest text del Discurs del mètode, estableix una relació entre cos i ànima. De manera que diu que l’ànima, és a dir el jo que és independent del cos i que per aquesta raó pot viure sense aquest.
Títol
Dualitat de cos i ànima
Anàlisi del text
Com he dit anteriorment aquest text és del Discurs del mètode de l’autor René Descartes. Torna a tractar una altra vegada el tema del jo. Si penso jo sóc, el jo és altra cosa que allò que pensa per tant fa una identificació amb la substància pensant i es troba separada de la substància extensa.
Aquestes dues substàncies es troben independentment una de l’altre, ja que segons Descartes el jo seguiria existint sense el cos.
Comparació
En aquest fragment Descartes parla sobre l’ànima i el cos. D’una banda Plató, igual que Descartes, fa una separació entre cos que pertany al món sensible i l'ànima que pertany al món intel.ligible, tot i que la unió que s’estableix és accidental, a diferència de Descartes que intenta que sigui una unió substancial a través de la glàndula pineal.

Activitat 18. Els cossos són tal i com els percebem

Es trobem davant d’una pregunta realment dificil de respondre degut que cadascú té la seva manera de veure el món, és a dir, que si veiem el mós d’una manera o altre també veiem els cosos d’una manera o altre. Estem davant d’un tema subjectiu on cadascú pot opinar el que vulgui de les seves coses i les seves opinions. Jo ho puc veure d’una perspectiva diferent que no pas un company de clase.
Descartes es va basar en els sentits per rebutjar la intuició, l’evidència, els sentits no ens engañen. El sentits serán els mateixos i també els objectes potser allò que canvia és la nostra manera de pensar.

Activitat 17. El dubte metòdic i el cogito.

Idees principals
René Descartes troba la primera veritat, que ell considera que és el jo, el qual inaugura el paradigma de la consiència. Parteix del fet que no hi ha ningú que posi en ell en seu pensament perquè ell mateix ja es capaç de pensar, tot i que potser que hi hagi el geni maligne que intenti enganyar-me, però tot i així seguiré pensant, perquè aquest geni maligne (Déu) com és perfecte no ens pot anganyar.
Títol
la demostració de l'existencia
Anàlisi
En aquest text ens parla del cogito, tot i que encara no en demostra la seva existència, es pregunta si no pot haver-hi un ésser com Déu que possés la idea en ell mateix. Hi ha un dubte sobre el geni maligne en que vol enganyar-li, però no pot enganyar-me respecte el meu jo perquè no pot acabar amb la meva subjectivitat perquè gràcies a aquesta puc parlar del geni maligne. I per tant estic pensant si estic pensant existeixo, significa que sóc, ja que si jo sóc, jo existeixo (cogito ergo sum).
Comparació
Té una teoria solipsista on demostra l’existència del jo, però també hi han hagut altres demostracions al llarg de la filosofia, com pot ser la de Sant Tomàs d’Aquino. La qual intentava demostrar l’existència de Déu a través d’un fet de l’experiència en que hi derivaven cinc principis: el del moviment, el de la contingència, causa eficient, el dels graus de la perfecció i el de la presa de l’ordre del món. Els dos autors es distingeixen per el fet que un demostra l’existència del jo i l’altre de Déu.