Activitat 20. Relació entre ment i cos

“I en primer lloc, com que sé que totes les coses que entenc de manera clara i distinta poden ser fetes per Déu tal i com jo les entenc, en tinc prou amb poder entendre de manera clara i distinta una cosa sense l’altra, per a estar cert que l’una és diferent de l’altra, ja que, almenys per part de Déu, es poden presentar separadament; i per a considerar-les coses diverses, és ben igual quina sigui la potència que faci la separació. Per tant, del fet mateix de saber que existeixo i d’advertir, mentrestant, que no hi ha cap altra cosa que pertanyi netament a la meva naturalesa o essència, llevat només el ser una cosa pensant, en concloc correctament que la meva essència consisteix només en això: ser una cosa pensant. I encara que potser (o millor dir, amb certesa, tal com diré després) tingui un cos, que està unit a mi de manera molt estreta, amb tot, com que, d’una banda, tinc una idea clara i distinta de mi mateix, en tant que sóc només una cosa pensant, no extensa, i d’altra banda, tinc una idea diferent del cos, en tant que és només una cosa extensa, no pensant, és cert que jo sóc realment diferent del meu cos i que puc existir sense ell.”




Idees principals
En aquest text Descartes fa una reflexió en la qual fa una separació entre el cos i la ment, i que tot i que es troben estretament junts no són la mateixa cosa. Ja que el cos es tracta de la substància pensant i l’altra la substància extensa.
Títol
Unió de cos i ment.
Anàlisi
Diu que per el fet de saber que jo existeixo i sóc una cosa pensant. Per tant si el jo és la substància pensant això suposa pensar que el cos és tracta per tant aquesta substància serà l’extensa. Viuen independentment pero és necesiten.
Comparació
Descartes fa un dualisme entre ment i cos, separant-les com a dues substancies diferents. Plató no feia només una separació entre cos i ànima sinó que les situava en dues realitats diferents dos mons, en canvi Descartes tot i que si que fa aquesta separació les integra en el mateix món.