Activitat 10. Replúbica, llibre VII

Idees principals

Esmenta i considera que la temprança i la justicia són fonamentals i han d'estar presents en una ciutat.
Consideren la temprança com el domini d'un mateix, autocontrol.

Títol

La ciutat dependent de la temprança.

Anàlisi del text

És un diàleg de la República que tracta sobre la temprança, és a dir, ser amo d'un mateix. Consideren necesari la justicia i la temprança tot i que donen més importància a la primera.
En el text hi ha dos interlocutors, un defensa la temprança i l'altre la justícia, ser amo d'un mateix és un elogi perque les coses bones són les que predominen en nosaltres.
A la ciutat les coses bones sotmetran a les dolentes i podem dir que estaran dotades de temprança.

Activitat 9. Ciència i opinió

11. Ciència (episteme) i opinió (doxa): República, llibre V, 475e-476d.

"- Doncs els veritables filòsofs, qui dius que són? -em preguntà.
- Els delerosos de contemplar la veritat. Perquè els delerosos d'escoltar i
d'espectacles acullen amb goig les veus melodioses, els colors i les figures
boniques i tot el que produeixen les coses així, però el seu pensament és
incapaç de veure i acollir la naturalesa de la bellesa en si.
- Doncs sí, és ben bé així -observà.
- Però no n'hi pot haver gaires de capaços d'accedir a la bellesa en si i veure-la
en la seva essència.
- No, d'aquests n'hi haurà ben pocs.
- Doncs, a veure: el qui reconeix les coses boniques, però no la bellesa en si, i
és incapaç de seguir aquell que pretengui fer-lo arribar al seu coneixement,
aquest tal, què et sembla? Viu dormint o despert? (...) Doncs què? El qui, ben a l'inrevés, té la bellesa en si com una cosa, i és capaç de contemplar-la en si i
també els objectes que participen d'ella, i és capaç de veure què no participa
d'ella i ella, de què no participa, aquest tal, què et sembla? Viu dormint o
despert? Doncs, dels pensaments d'aquest en direm, raonablement, per tal com sap, 'saber', i dels de l'altre, per tal com opina, 'opinió'.
Això mateix."


Idees principals
És un diàleg de Plató on diu que els filòsofs són els únics coneixedors de la veritat, són els únics capaços de captar les coses per si mateixes, les altres persones nomes coneixen les coses boniques, no l'ides de bellesa.

Títol del text
Els filòsofs sabedors del coneixement.

Anàlisi del text
és un fragment del llibre V de la República de Plató i és un diàleg on discuteixen sobre qui té el coneixement si els filosofs o no, aquest diàleg representa la teoria del coneixement de Plató intrduint conceptes de l'opinió a persones que han de seguir e filòsof que és el qual et guia per transmetret l'únic coneixement veritable i et fa arribar les idees.

Activitat 8. Crítica de Parmènides

Parmènides, 130b-c.
"-(...) Però digues-me: ¿és que tu mateix fas la distinció de la qual parles,
separant d'una banda les idees en si mateixes i, d'altra banda, les coses que
participen d'aquestes idees? Alhora, ¿et sembla que existeix una semblança en
si mateixa, separada de la semblança que nosaltres tenim, així com pel que fa a l'U, als múltiples i a totes les altres coses que has sentit suara de Zenó? (parla Parmènides)
-Per a mi, sí -va dir Sòcrates.
-¿I s'esdevé igualment -va dir Parmènides- en el cas d'una idea en si i per a si
mateixa de la justícia, de la bellesa, de la bondat i de totes les altres coses
similars?
-Sí -va dir.
-¿I què en dius, d'una idea de l'home separada de nosaltres i de tots aquells
que són com nosaltres, una idea en si mateixa de l'home, o del foc, o de
l'aigua?
-Moltes vegades, Parmènides -va dir-, m'he trobat en la dificultat respecte a si
calia afirmar això d'aquestes coses, igual com en el cas de les precedents, o bé
calia afirmar una altra cosa."

Idees generals

Parmènides, que fa una representació de Plató en l'época de vellesa, planteja una sèrie de preguntes a Sòcrates, que representa al Plató de l'época de maduresa. Gràcies a aquestes questions, Parmènides fa reflexionar a Sòcrates de la seva pròpia teoria sobre les idees i els models.

Títol del text

Les veritables idees


Anàlisi del text

Aquest text pertany a l'época de vellesa de Plató. A través del mètode socràtic, Parmènides es pregunta un seguit de coses. Al principi pregunta a Sòcrates si ell es capaç de diferenciar entre les idees i les coses que participen d'aquestes, i si creu però que les dos s'assemben. Sòcrates ho afirma, i llavors Parmènides planteja un nou dubte, que és que si totes les idees són semblants i tenen relació, cosa que també afirma Sòcrates. I es aquí quan Parmènides fa un plantejament últim en el qual planteja dubtes pel que fa les idees d'home, foc o aigua, i això fa dubtar a Sòcrates sobre la seva teoría, donant lloc així a una autocrítica que fa Plató a la seva teoria.

Activitat 7. Mite de la Caverna

MITE DE LA CAVERNA

Presoners: representen els homes limitats pels seus sentits.

Presó: en la que els presoners es troben atrapats a la caverna, els impedeix accedir a la realitat ( món intel·ligible)que és fora de la caverna i els proyecta una còpia d'aquest, un cojunt de ombres que no són la realitat.

L'alliberament del presoner: és el descobriment del món de les idees, on pot realitzar-se moralment i pot arribar al coneixement de la realitat, que s'identifica amb l'alliberament de l'ànima, sepració del cos.

Foc: representa el sol del món de les idees, ja que aboca llum a les nostres percepcions.

Ombres: són meres aparences, és a dir, allò que captem a través dels sentits i pensem que és real. En aquest cas parlem del món de les idees, el món extern a la caverna. Aquestes estan reflectides en la paret i no són realitats en si.

El presoner que s'escapa: simbolitza el filòsof, ja que només aquells capaços de superar el dolor que ens aporta el camí del coneixement poden arribar a conèixer les idees, i d'aquesta manera han de guiar al poble, ja que han conegut els principis morals.

Aigua: reflexa les idees i ens apropa a elles.

Sol: simbolitza la màxima idea el que seria l'idea de bé.

La mort del presoner: simbolitza la ceguera del poble, ja que no escolten les paraules d'aquells que realment coneixen, tal com va passar amb Sòcrates.

Activitat 6. La naturalesa de les idees.

La naturalesa de les idees: Fedó, 78.


"- La realitat en si mateixa, que té un ésser que exposem en les nostres
preguntes i respostes, ¿es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic
estat, o cada vegada de forma diferent? La igualtat en si, la bellesa en si,
cadascuna de les realitats en si, l'ésser, admet un canvi qualsevol? ¿O
constantment cadascuna d'aquestes realitats que tenen en si i respecte a si
mateixa una única forma, sempre es presenta d'idèntica forma i en idèntic
estat, i mai, en cap moment i de cap manera, no admet cap canvi?- És necessari, Sòcrates -va respondre Cebes-, que es presenti d'idèntica forma i en idèntic estat.”

IDEES PRINCIPAlS

És un text de Plató on el protagonista encara serà Sòcrates pero en aquest cas parla Plató, és a dir que és de l'època de maduresa. El text és un diàleg on Sòcrates formula una sèrie de preguntes a Cebes i ell finalment contesta. és un diàleg dogmàtic.

TÍTOL

La forma i l'estat de l'ésser.

ANÀLISI DEL TEXT

És un text on es fà un diàleg on hi han una sèrie de preguntes que fa Sòcrates a Cebes per saber l'identitat, la forma i l'estat de l'ésser.
Sòcrates pregunta a Cebes que si l'ésser sempre està de la mateixa manera i en idèntic estat o si canvia.
Finalment, gràcies al mètode socràtic, Cebes diu que si que és necessari que es presenti d'identica forma i estat.

Activitat 5. Ignorància socràtica.

1.La ignorància socràtica: Apologia de Sòcrates, 21 b-e.


"Considereu per què us recordo aquests fets: vull mostrar-vos d'on ha partit la
calúmnia. Havent sentit això vaig pensar entre mi: «¿Què vol dir el déu i quin
sentit té el seu mot? Car jo tinc consciència de no ésser savi, ni poc ni molt.
¿Què pot voler dir, dient que sóc el més savi de tots? No mentirà pas, car no li
és possible.» Durant molt de temps vaig restar perplex sobre què volia dir. A la
fi, ben a desgrat, vaig decidir-me a investigar-ho en la següent forma: vaig
anar a un home que passava per savi, convençut que amb ell provaria la veritat de l'oracle, si és que podia provar-la enlloc, i aleshores podria dir-li: «Vet aquí un home que sap més que jo, i en canvi tu has dit que jo sóc més savi.» Examinat a fons l'home que m'havia proposat d'estudiar -no cal dir el seu nom, era un dels nostres homes d'Estat-, en conversar amb ell vaig tenir la impressió, atenesos, que l'home en qüestió semblava certament savi als ulls de molta gent i sobretot als d'ell mateix, però en realitat no ho era; i aleshores
vaig provar de fer-li veure que ell prou es pensava ésser savi, però que no ho
era. Amb la qual cosa ja vaig ésser odiat d'ell i de molts dels presents; i mentre me n'anava pensava entre mi: «Tanmateix, de més savi que aquest home bé ho sóc, perquè ningú dels dos no sap res; però mentre ell es pensa saber alguna cosa, no sabent res, jo, com que no sé res, no em penso saber. Sembla, doncs, que jo sóc més savi que ell en aquesta mica: que, el que no sé, tampoc no em penso saber-ho.» Aleshores me n'aní a un altre que passava per ésser encara més savi, i em va semblar exactament el mateix; i així vaig fer d'ell i de molts altres uns enemics meus."


Idees generals

En aquest text s'explicà una experiència de Sòcrates, que va demostrar que era més savi que alguns homes de l'Estat no per saber més que ells, si no pel fet de reconèixer que no en sabia res, a diferència de l'altre que va creure saber-ho tot.

Títol del text

El mètode socràtic, el diàleg.

Anàlisi del text

El text parla del mètode de Sòcrates que utilitza per desmotrar als sofistes i altres savis a través del diàleg que no saben tant com diuen o creuen, fent-los arribar a una contradicció. En el text, Sòcrates vol descobrir el significat de la paraula saviesa, i el troba relacionant-lo, d'alguna manera, amb l'humiltat, ja que no en sap més aquell que en diu que sap, sinó aquell que afirma que no en sap res, i es per això que es crea molts enemics.

Activitat 4. Comparació de presocràtics.

Diferencies entre Empèdocles, Anaxàgores i els atomistes

EMPÈDOCLES
Per a Empèdocles els elements són 4: aire, aigua, terra i foc. Va ser una teoria acceptada i creguda fins l'edat mitjana. LLuita de contraris entres a mor i odi és una altre de les seves característiques.
També deia que hi havia algna possibilitat que sorgis alguna cosa del no-ésser, tal com deia també Parmènides.


ANAXÀGORES
Anaxàgores és un model de savi i científic que és va dedicar molta part de la seva vida a l'estudi del cosmos. També deia que tot està en tot i que no existeix ningun origen ni ningun fí, pero tot ñes composa d'unes llavors anomenades Homeomeries, que és troben a totes les coses.



ATOMISTES
Els atomistes van descobrir els atoms que els comparen amb les lletres i també tenen una teoria on defensen el buit.També conceben l'ésser etern i inmutable constituit per éssers infinits anomenats àtoms, són neutres i es distingueixen en la forma, l'orde i la situació.