Activitat 11 (Doc.2 pàg.139)

miércoles, 17 de febrero de 2010 | | | 0 comentarios |
Idees principals
Aquest text d'Ernst Cassier és un fragment del llibre l'Antropología Filosòfica i ens vol donarl l'informació de que l'home ja no viu en un univers físic, sinó en un univers simbòlic.
Títol
El nostre univers simbòlic
Anàlisi
En aquest text ens parla de que l'home a evolucionat d'un univers físic fins arribar a un univers simbòlic.
També ens diu que la realitat física sembla retrocedir en la mateixa proporció que abança l'activitat simbòlica.
Les coses s'han envoltat en formes lingüístiques de tal forma que no pot veure o conèixer res si no és a través de l'interposició d'aquest mitjà artificial.
Biografía
Ernst Cassirer (1874 - 1945) va ser un filòsof alemany que va destacar en l'estudi del símbol i en l'anàlisi de l'obra de Kant. De família benestant jueva, va impartir classes a les universitats alemanyes fins que el nazisme el va forçar a l'exili. Llavors va continuar la seva recerca i docència a centres com Oxford o Harvard, on va assolir gran prestigi.
La seva idea principal és que un dels trets distintius de l'ésser humà és la capacitat de crear i comprendre símbols, que l'ajuden a relacionar-se amb el món mitjançant models de sentit (en una línia similar al que afirma la semiòtica). Els símbols són formes a priori (seguint la terminologia kantiana) ja que condicionen la percepció i tot el coneixement i no es pot concebre una aproximació a la realitat o al propi jo sense ells.
Aquests símbols tenen una base cultural però també psicològica i evolucionen amb la persona, de forma que serveixen per construir o rebutjar altres símbols (una anticipació del constructivisme).

Activitat 10 (Algo inexpresable oralment)

| | | 0 comentarios |
Els sentiments
Desde el meu punt de vista i espero que també desde molts més algo inexpresable oralment són els sentiments com per exemple l'amor.
Podem dir t'estimo pero a l'hora també podem estar mentint, és a dir, que no ho podem expresar amb paraules.
Els sentiments són coses que no es podem expresar amb paraules, per exemple puc dir que en aquell moment estic content pero per dintre estic fet pòls per qualsevol motiu i o vull amagar per que la gent no es preocupi.
Per a mi els sentiments és algo que només es pot expresar ja sigui amb gestos o de cualsevol forma, a vegades es nota quan t'enamores i sents algo cap a aquella persona i aquella persona ho nota.
També puc atrevir-me a dir que els sentiments el cervell no o identifica, sino que el cor o nota i pasa l'informació al cervell.
En definitiva que els sentiments no es poden expresar amb paraules, nomes s'han d'entendre.

Activitat 9 (Definicions tema 8)

| | | 0 comentarios |
Definicions
Animal cultural
L’ésser humà és un animal peculiar, amb una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural: al llenguatge, la tècnica , la moral, el dret, l’economia, l’art, la ciència i la religió. És així, un animal cultural.
Individu.
Un individu és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal. Sovint, el terme “individu” s’utilitza com a sinònim d’”ésser humà”, com si els únics individus fossin els de la nostra espècie.
Individualisme possessiu.
Segons aquesta teoria (egoisme ètic), cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles. S’afirma que l’individu serà lliure en la mesura que sigui propietari d’ell mateix, de les seves capacitats i del producte d’aquestes, sense dependre de la voluntat dels altres, del seu entorn, la seva societat (neoliberalisme).
Sociabilitat natural (Aristòtil).
Aristòtil parteix de la base que l’ésser humà és un “animal polític”, és a dir, sociable per naturalesa. Aristòtil l’entén com un ésser ple de mancances i de capacitats que tan sols pot satisfer dins de la societat. Només en ella pot arribar a la perfecció i a la felicitat. Viure en societat és una exigència de la naturalesa humana i només algú que no sigui humà, “un animal o un déu” pot prescindir d’ella.
Estat de natura.
Estat de natura-->Pacte social-->Estat cívic-->Societat. La situació destructiva (guerra de tots contra tots) els empeny a adoptar un acord que permeti instituir una autoritat sòlida. Només un cap fort i absolut, escollit lliurement per tots i capaç d’imposar les seves lleis, farà possible una societat on es pugui conviure en pau.
Guerra de tots contra tots.
Els éssers humans viuen en una associació caòtica, en la qual cadascun, mogut per l’egoisme propi, està en lluita permanent amb els altres.
Antropologia cultural.
És l’estudi de les cultures humanes. Estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que ha experimentat. No només té en compte els aspectes materials, ja que es tracta d’analitzar la cultura, que és necessàriament simbòlica. Els mites, els ritus, les relacions de parentiu, de convivència o de poder expressen allò que els éssers humans valoren, pensen o senten respecte de la realitat concreta en què viuen. La antropologia interpreta aquestes expressions culturals i intenta comprendre’n el significat. Intenta reproduir l’evolució que aquest ésser cultural va experimentant.
Socialització primària.
És la part més important del procés. Té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa el si de la família durant la primera etapa de la infantesa. La família, l’escola i els mitjans de comunicació exerceixen una funció important en aquesta etapa ja que és en aquest moment en el que el nen o la nena s’apropia de rols, actituds, i valors de les persones que l’envolten, aprèn a acceptar i entendre el que fan i s’identifica amb ells i amb el món en què participen.
Socialització secundària.
És un procés pel qual s’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el món de base adquirit en la socialització primària. Entren en joc nous agents de socialització, com les institucions laborals, polítiques o religioses. En aquesta nova etapa, dins d’uns certs límits, podrà escollir el sector social en el que vol introduir-se i interioritzar les regles de joc que hi funcionen.
Cultura.
Conjunt d’artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a pròpies.
Subcultura.
En cada cultura concreta es pot parlar de subcultures, perquè les persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera. Dins de cada cultura existeixen diferències motivades per l’edat, el nivell socioeconòmic, la classe social, l’origen ètnic, etc. Així, encara que totes les persones visquin en aquesta cultura, aprofiten les seves possibilitats en graus diferents.
Contracultura.
La contracultura és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.
Nous moviments socials.
És una manifestació contracultural. Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans (Internet, xarxes socials...bàsicament). Rebutgen el materialisme social.
Etnocentrisme.
L’etnocentrisme analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres. Aquesta actitud té dues conseqüències: la falta de comprensió per entendre els qui no comparteixen la manera de viure i la radicalització del sentiment de cohesió que fa que els seus membres se sentin superiors als altres.
Racisme.
Actitud (dins de l’etnocentrisme) que consisteix a defensar l’existència de races superiors i races inferiors.
Aporofòbia.
Actitud (dins de l’etnocentrisme) que consisteix en el rebuig i el menyspreu envers el pobre.
Interculturalisme.
Actitud que cal prendre davant el multiculturalisme. L’interculturalisme parteix del respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat. Proposa aprendre a conviure en un món pluralista i entén que la diversitat és una font de riquesa. Defensa la tolerància.
Relativisme cultural.
Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals. Aquesta actitud encara té grans limitacions: no promou el diàleg entre les cultures, sinó que defensa que cadascuna es quedi tancada en els seus valors.
Universalisme.
Existeixen valors universals que han de ser respectats per totes les cultures.
Multiculturalisme.
És dóna quan en un grup hi conviuen diverses cultures o ètnies.

Activitat 8 ( Samuel Huntigton)

| | | 0 comentarios |
Biografía
Huntington va néixer el 18 d'abril de 1927 a Ciutat de Nova York, a l'estat homònim
dels Estats Units. Es graduà amb distinció a l'edat de 18 anys per la Universitat de Yale, serví a l'exèrcit estatunidenc, obtingué el grau de màster per la Universitat de Chicago, i completà el doctorat a la Universitat de Harvard, on començà a impartir classes a l'edat de 23 anys.Fou membre del departament de Govern de Harvard des de 1950 fins el dia de la seva mort.
El seu primer llibre important, The Soldier and the State: The Theory and Politics of Civil-Military Relations (1957), desencadenà una gran controvèrsia quan es publicà, però actualment està considerat com el llibre més influent de les relacions civil-militars d'Estats Units. Esdevingué famós amb Political Order in Changing Societies (1968), un treball que qüestionava el punt de vista dels teòrics moderns que sosté que el progrés econòmic i social produeix democràcies estables en països recentment descolonitzats. Com a conseller del Departament d'Estat dels EUA durant el mandat de Lyndon B. Johnson, i tal i com publicà en un article de l'any 1968 a la revista Foreign Affairs, era partidari dels bombardeigs sobre la població rural de Vietnam del Sud per tal de fer-la desplaçar cap a les ciutats, i així deixar aïllada la guerrilla del Viet Cong. Va ser coautor de l'informe The Crisis of Democracy: On the Governability of Democracies, publicat l'any 1976 per la Comissió Trilateral. Durant el 1977 i el 1978 amb l'administració de Jimmy Carter, fou el coordinador del Pla de Seguretat de la Casa Blanca per al Consell de Seguretat Nacional.
Morí el 24 de desembre de 2008 a la localitat de Martha's Vineyard, a l'estat de Massachusetts, quan tenia 81 anys. Deixà vídua Nancy Arkelyan, amb qui estigué casat durant 51 anys, i els seus dos fills Nicholas Phillips i Timothy Mayo.
Cites més famoses
"La meva hipòtesi és que la font fonamental de conflicte en aquest nou món no serà en principi ideològica o econòmica. Les grans divisions entre la humanitat i la font de conflicte dominant seran culturals. Els estats nació continuaran sent els actors més poderosos per als assumptes exteriors, però els principals conflictes de política global esclataran entre nacions i grups pertanyents a diferents civilitzacions. El xoc de civilitzacions dominarà la política global. Les línies de falla entre les civilitzacions seran les línies de batalla del futur".
"Occident no va conquerir el món per la superioritat de les seves idees, valors o religió, sinó per la superioritat en aplicar la violència organitzada. Els occidentals solen oblidar-se d'aquest fet, els no-occidentals mai no ho obliden".
"Cap altre grup immigrant de la història dels Estats Units ha reclamat per a si o ha estat en disposició de formular una reivindicació històrica sobre una part del territori nord-americà. Els mexicans i els mexicanoamericans, tanmateix, sí que poden plantejar tal reivindicació. Gairebé la totalitat de Texas, Nou Mèxic, Arizona, Califòrnia, Nevada i Utah van formar part de Mèxic".
Principals obres
Qui sóc? Els desafiaments a la identitat nacional nord-americana
El xoc de civilitzacions i la el nou ordre mundial.
Soldier and the State: The Theory and Politics of Civil-Military Relations
The Third Wave: Democratization in the Late Twentieth Century
American Politics: The Promise of Disharmony
The Common Defense: Strategic Programs in National Politics
No Easy Choice: Political Participation in Developing Countries
Political Order in Changing Societies

Activitat 7 (doc.14 pag.92)

| | | 0 comentarios |

1. Idees principals.

En una investigació científica hi ha una delimitació entre el que és i el que no és(fals, veritable), hi ha una dissimetria entre verificabilitat i falsabilitat, doncs en alguns conceptes estan en conflicte. També fa referència al criteri de demarcació el qual permet distingir la teoria ,hipòtesi i enunciats científic o empíric dels que no ho són. Un enunciat resulta refutat per l’ experiència si entra en conflicte amb els fets, els enunciats universals no poden ser verificats però si refutats. A la ciència l’interessa positivament l’ intent constant de sotmetre a prova els seves conjuntures i així eliminar les falses. Una teoria o hipòtesi és científica si pot ser falsades o refutades pels fets. Un enunciat empíric universal, no és verificable, perquè no és possible provar realment tot exemple. Els homes tenen els ulls blaus( passats, presents i futurs), però el sol fet que hagi un home amb ulls marrons ja demostra que l'enunciat és fals.
2. Títol
Hipòtesis incorrectes.
3. Anàlisi del text
Popper ens fa dubtar de tot, incloses les coses que ens donen pensades persones amb un coneixement superior en aquesta matèria. Per a mi és totalment un filòsof realista amb els peus en la terra, l'objecte de la filosofia per a Popper és demostrar si és o no és.
4. Biografía
Viena, 1902 - Londres, 1994) Filòsof austríac. Va estudiar filosofia en la Universitat de Viena i va exercir més tard la docència en la de Canterbury (1937-1945) i en la London School of Economics de Londres (1949-1969). Encara que pròxim a la filosofia neopositivista del Cercle de Viena, va portar a terme una important crítica d'alguns dels seus postulats; així, va acusar d’ excessivament dogmàtica la postura de dividir el coneixement entre proposicions científiques, que serien les úniques pròpiament significatives, i metafísiques, que no serien significatives. Para Popper, bastaria amb delimitar rigorosament el terreny propi de la ciència, sense que fos necessari negar l'eficàcia d'altres discursos en àmbits distints al de la ciència. També va dirigir les seves crítiques cap a la veracitat que mantenien els membres del Cercle, i va defensar que la ciència operava per falsació, i no per inducció. Aquesta és, en rigor, impossible, doncs mai es podrien verificar tots els casos sobre els quals regiria la llei científica. La base del control empíric de la ciència és la possibilitat de falsar les hipòtesis, en un procés obert que conduiria tendencialment a la veritat científica. Popper va desenvolupar aquest principi en La lògica de la investigació científica (1934), on va establir també un criteri per a partionar clarament la ciència dels altres discursos: perquè una hipòtesi sigui científica és necessari que es desprenguin d'ella enunciats observables i, per tant, falsables, de manera que si aquests no es verifiquen, la hipòtesi pugui ser refutada.

Activitat 6 (Doc.5 pag.129)

lunes, 15 de febrero de 2010 | | | 0 comentarios |
Idees principals
Aquest text d'Ashley Montagu ens parla de la cultura com una manera de viure, que sense cultura l'home no es podria situar al món.
També ens diu que la cultura és un eixamplament de la vida.
Títol
La cultura, el nostre lloc a l'univers.
Análisi
El text comença parlant de que la cultura és la manera que tenim els homes i dones de situar-nos al món.
La cultura és com el mitjà que tenim d'expresar-nos o d'haver creat els seus costums,sentiments...
Aquesta cultura creada per l'home és el que fa imposar-se sobre el medi i aprendre dins d'ell.
Comparació
Aquest fragment que parla de la cultura com una manera de viure el podem comparar amb el que diu Edward B. Taylor que és que la cultura comprèn tot allò que els éssers humans han produit per adaptar-se al seu entorn físic i social, o també el podriem comparar amb la definició de que la cultura és un conjunt d'artefactes, idees, valors, tradicions i costums que un determinat grup accepta com a pròpies.