Activitat 5 ( Doc.6 pag 130)

Idees principals.
La ciutat és l’instrument de la diversitat cultural. L’home necessita la cultura per tant necesita la ciutat.
Posa un títol.
La ciutat, la nostre civilització.
Anàlisi del text.És positiu respecte a la idea de ciutat. La ciutat es la mare de la cultura i la domesticació de l'home. Defineix la ciutat com la causa del progrés de l'home. No hi ha cap aspecte negatiu durant el text. Defensa la idea que l'home en la ciutat tendeix a comportar-se de forma civilitzada per a poder conviure amb els demes.
Compara la teoria del text amb altres teories.
L’autor defensa la teoria de que l'home no és sociable per naturalesa, igual que Hobbes pensa que l'home és un ésser egoísta, però que al civilitzar-se alguns d'aquests trets s'en van amb la cortesia i la domesticació, la ciutat actua com instrument per arribar a aquest equilibri entre uns i altres. Per contra, Rousseau pensa que l'home té una naturalesa solidària, noble i amb un impuls benèvol cap als altres, molts altres són de la opinió de que això és totalment fals.

Activitat 4 ( Definicions del Tema 2)

1. Raó teòrica.La raó teòrica és aquella que s’orienta cap a la contemplanció del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat, intentant desxifrar-la, explicar-la i comprendre-la.
2. Ultimitat. És una de les característiques bàsiques de la metafísica, és a dir, el seu intent d’arribar a les qüestions últimes, a aquelles la resposta de les quals no admet seguir preguntant més.
3. Coneixement.El coneixement es refereix a la veritat trobada mentre que conèixer fa més referencia a la cerca de la veritat.
4. Creença (Kant).Parlem de creences quan algú està convençut que el que es pensa és veritat, però no pot adduir una justificació que pugui ser acceptada per tots, aleshores creu que això és cert.
5. Interès emancipador. Per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió, que condueix a les ciències socials critiques, com la psicologia cognitiva o la crítica de les ideologies.
6. Dogmatisme. És la possibilitat del coneixement que manifesta l’actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer, ja que pressuposen la capacitat de les nostres facultats cognitives.
7. Relativisme.És la possibilitat del coneixement que entén que reconèixer quelcom com a cert o fals depèn de la cultura, època o grup social.
8. Realisme.La realitat exiteix independentment del subjecte i el subjecte la pot conèixer tal com és.
9. Idealisme.La realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix. La realitat depén de a construccó del subjecte.
10. Noema. L’objecte de la consciencia, acció de la consciència.
11. Prejudici. Judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització... i que condiciona la nostra visió del món.
12. Ignorància.Estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
13. Autoritat.És un dels criteris de la veritat, segons el qual, una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que téde la matèria.
14. Evidència sensible. És un criteri de la veritat a partir de qual acceptem un enunciat en la mesura que ve donada pels sentits.
15. Veritat com a correspondència. Teoria que considera que un enunciat és vertader cuan concorda amb la realitat.
16. Criteri contextual. No hi ha una veritat aïllada, els coneixements estan interrelacionats.
17. Consens. Acord entre un grup de persones sobre temes determinats.
18. Realitat contingent.Ens referim a quelcom que és actualment, però que deixar de ser i pot no haver estat. Ex: l'existència de l'ésser humà.
19. Realitat psíquica.Designa la realitat dels nostres pensaments, imaginacions, desitjos, idees, records, dubtes, pors, etc. Correspon al món 2 Popper.
20. Realitat virtual.Conjunt de percepcions i sensacions generades amb l’ajuda d’un suport tècnic (ordinador o qualsevol altres aparell). Ens dóna la il·lusió de realitat física.
21. Món 3 de Popper. Productes de la cultura que sorgeixen a partir del món 1 i 2 de Popper (físic i psíquic).

Activitat 3 (pag 51 nº7)

7. Són reals o assemblen reals? En quin sentit són aparença o realitat? Justifica-ho.

·Un triangle equilàter: és real i és una realitat.
·La mort: real i realitat, ho hem pogut veure en altres persones.
·Que em toqui la lotería en el sorteig del mes que ve: la loteria és real i existeix la possiblitat de que em toqui (realitat psíquica).
·Lara Croft: el personatge sembla real però l’actriu és una realitat (realitat virtual).
·Napoleó Bonaparte: real i realitat perquè és un personatge que encara que no vam veure, va existir, existeix documentació i és per això que podem saber que és real.
·Un miratge: sembla real pero no ho és, simplement es tracta d’una aparença.
·Una flor de plàstic: és una aparença ja que intenta suplantar una flor real.
·El meu aprovat: és una realitat, percepció física del meu botlletí.
·La felicitat del meu aprovat: és una realitat tot i que la felicitat no es pot percebre.
·Els records de l’estiu: és real perquè això ho has viscut (realitat psíquica).
·El somni d’aquesta nit: és real que somies però el somni en si és real tot i que sembla irreal.
·Els amics del xat: són una realitat virtual.
·La meva imatge en un mirall: és real com a imatge perquè el que veig és un réflex meu i jo sóc real.
·El que sento en veure una pel·lícula: real perquè ve dels sentits (realitat psíquica).
·Una pel·lícula: real és la pel·lícula, l’objecte, el que és irreal són els personatges, la història… (realitat virtual).

Activitat 2 ( Comentari de text pg43 doc8)

1. Idees principals del text.
Heiddeger defensa en aquesta fragment la seva concepció de la certesa i de la veritat. Heidegger considera que per tal que un enunciat sigui cert i vertader ha d’aconseguir concordar amb la realitat. Fa referència també allò que s’anomena concordança doble en la que enunciat i cosa i cosa i enunciat concorden. El text ve a dir que la veritat és la realitat, però que algunes coses semblen reals quan en realitat no ho són. Segons l'autor quan la veritat i la realitat es corresponen, concorden, és perquè és certa, la veritat i el fonament sempre concorda, el preguntar per l'essència de la veritat consisteix a rebutjar tot i dirigir-se al que únicament caracteritza tota veritat com a tal.
2. Posa un títol.
Les coses són "x"?
3. Fes l’anàlisi del text.
Aquest fragment pertany a la obra de Heidegger “De la esencia de a verdad”.La paraula veritat és una paraula que amb el seu ús excessiu ha perdut part del seu significat és una paraula que fa referència a la qualitat d’allò que és cert. Però què és cert? El que és cert és real, és a dir, hi ha una concordança entre la nostra seguretat de la realitat i la realitat de si mateixa. Per tant podem parlar d’allò que és cert com allò que és real subjectivament. El que concorda és l’enunciat i és per tant, l’enunciat el que pot ser cert o fals. Més que cosa el que hi ha és llenguatge. En aquest text es fa referència al terme de concordança doble: enunciat-cosa, cosa-enunciat.
4. Compara la teoria de la que es parla amb el text amb altres teories.
Hi ha infinites formes de veritat, l'autoritat, és una veritat que acceptem perquè ve d’ algú entès en aquesta matèria, no dóna a lloc a posar-la en dubte, és així, perquè aquesta persona té una gran credibilitat als nostres ulls (exemple: la Terra és rodona, jo no la percebo com rodona, però ho és, i ho crec fermament sense dubtar. Hi ha una altra veritat que és la tradició, és una veritat que al llarg del temps s'ha acceptat com cert i compte amb el suport popular (com pot ser que Déu existeix, jo no ho percebo però ho accepto com a tal) és una veritat que no poso en dubte encara que no m'ho puguin demostrar. Segurament Heidegger no estaria d'acord amb mi perquè la veritat de Heidegger ha de sotmetre's al pensament no com un judici o una proposició sinó com un procés en allò que és real. El criteri de veritat que defensa Heidegger és el de la correspondència entre el pensament i la realitat, el que és cert és real.
5. Biografia i obra de l’autor
Martin Heidegger (Meßkirch, Alemanya, 26 de setembre del 1889 - Todtnauberg, Alemanya, 26 de maig del 1976) fou un filòsof alemany.
Va estudiar teologia catòlica i més tard filosofia a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on va ser alumne d'Edmund Husserl, el fundador de la fenomenologia.Va començar la seva activitat docent a Friburg en 1915, per a després ensenyar durant un període (1923-28 a Marburg. Va retornar a Friburg en aquest últim any, ja com Professor de Filosofia.
Va influir molt especialment en l'obra de la filòsofa Hannah Arendt. L'estil didàctic i escriptural de Heidegger en "Ésser i Temps", va influir en l'estil que utilitza Jean-Paul Sartre en "L'Ésser i el no-res", i fins i tot en el de Jacques Lacan quan redacta els seus "Escrits". Ara bé,l'obra de Heidegger aborda, en tractar problemes ontològics, també problemes de tipus semiòtic, és d'aquesta manera que influeix directament en els hermenèutics: Paul Ricoeur, Rudiger i Hans-Georg Gadamer.