Activitat 26 Diferències entre Kant i Aristòtil
Trobem una clara oposició entre l’ètica que defensa cadascun d’ells i que esdevé la principal diferència entre ells, a banda de la posició realista que defensa Aristòtil i la síntesi que intenta proposar Kant entre el realisme i l’idealisme que també esdevé una notable diferència entre ells. Aristòtil defensa una ètica material basada en un fi i que posseeix contingut. Kant, per contra, presenta una ètica totalment innovadora buida de contingut i de caràcter més rígid i abstracte on el valor moral d’una acció no rau en cap finalitat o propòsit a assolir sinó en la màxima, en allò que determina la seva realització, i aquest allò és el deure. L’ètica material i per tant la d’Aristòtil es caracteritza per presentar un contingut a posteriori, imperatius hipotètics i per ser heterònoma mentre que la formal de Kant és caracteritza per un contingut universal, per presentar imperatius categòrics i per ser autònoma.
Activitat 24 Comentari de text: La identitat personal de Hume.
|
|
|
0
comentarios
|
Idees principals
Hume, critica la idea del jo cartesià. La identitat personal parteix de l’afirmació del jo com a una successió de percepcions que no és en cap cas una unitat en si mateixa. Per a Hume, la ment no pertany a les percepcions sinó que està formada per aquestes per tant ell dirà que la ment és posterior a les percepcions.
Títol
Com és la nostra ment?
Anàlisi del text
Hume diu que l’ànima és una sèrie de percepcions. Hume diu que les percepcions formen la ment, per tant, la ment no és una substància en la qual les percepcions s’agrupen. Només coneixem percepcions, qualitats de les coses. D’aquí es deriva que la ment sigui un conjunt de percepcions.
Comparació
Podem establir una clara comparació entre Descartes i Hume. Descartes afirma l’existència del jo com a primera veritat indubtable mentre que Hume sotmet a critica aquesta teoria tot afirmant que la ment o el jo és únicament una successió de percepcions que no és en cap cas una unitat en si mateixa.
Hume, critica la idea del jo cartesià. La identitat personal parteix de l’afirmació del jo com a una successió de percepcions que no és en cap cas una unitat en si mateixa. Per a Hume, la ment no pertany a les percepcions sinó que està formada per aquestes per tant ell dirà que la ment és posterior a les percepcions.
Títol
Com és la nostra ment?
Anàlisi del text
Hume diu que l’ànima és una sèrie de percepcions. Hume diu que les percepcions formen la ment, per tant, la ment no és una substància en la qual les percepcions s’agrupen. Només coneixem percepcions, qualitats de les coses. D’aquí es deriva que la ment sigui un conjunt de percepcions.
Comparació
Podem establir una clara comparació entre Descartes i Hume. Descartes afirma l’existència del jo com a primera veritat indubtable mentre que Hume sotmet a critica aquesta teoria tot afirmant que la ment o el jo és únicament una successió de percepcions que no és en cap cas una unitat en si mateixa.
Activitat 23 Comentari de text: Teoria empirista del coneixement.
|
|
|
0
comentarios
|
Idees principals
Hume defineix la percepció tot parlant-ne dels diferents tipus que existeixen que son: impressions i idees. A partir de les percepcions més fortes passarem a les més dèbils sempre comprenent les percepcions fortes com a impressions adquirides de sempre.
Títol
Diferents percepcions.
Anàlisi del text
Hume defineix la percepció com tot alló que es pot presentaren la nostra ment, gràcies als nostres sentits o als nostres pensaments. Hi ha dos tipus de percepcions les impressions i les idees. La impressió es dóna quan ens fem imatges al cap d'objectes externs. La idea es dóna quan reflexionem sobre aquesta emoció o objecte. Per tant les impressions són les percepcions més fortes i les idees les més dèbils.
Comparació
Podem comparar aquesta defensa de l’existència d’idees innates amb la posició de Locke, totalment contrària: No hi ha res a l’enteniment que abans no hagi passat pels sentits.
Hume defineix la percepció tot parlant-ne dels diferents tipus que existeixen que son: impressions i idees. A partir de les percepcions més fortes passarem a les més dèbils sempre comprenent les percepcions fortes com a impressions adquirides de sempre.
Títol
Diferents percepcions.
Anàlisi del text
Hume defineix la percepció com tot alló que es pot presentaren la nostra ment, gràcies als nostres sentits o als nostres pensaments. Hi ha dos tipus de percepcions les impressions i les idees. La impressió es dóna quan ens fem imatges al cap d'objectes externs. La idea es dóna quan reflexionem sobre aquesta emoció o objecte. Per tant les impressions són les percepcions més fortes i les idees les més dèbils.
Comparació
Podem comparar aquesta defensa de l’existència d’idees innates amb la posició de Locke, totalment contrària: No hi ha res a l’enteniment que abans no hagi passat pels sentits.
Activitat 27 Comentari de text: Causalitat de Hume
Idees principals
Hume afirma que el fet que la naturalesa s’hagi comportat d’una manera fins ara no vol dir que no pugui canviar, el futur no sempre ha d’estar d’acord amb el passat ja que aquest possible canvi és intel·ligible. Estem determinats pel costum, no per la raó. Així suposem que el futur estarà d’acord amb el passat perquè hi estem acostumats.
Títol
El costum com forma de vida
Anàlisi del text
Hume ens presenta la seva critica al principi de causalitat considerant que la connexió entre causa i efecte no és una relació necessària. A través de la raó no es pot deduir que d’una causa es segueix un efecte i per tant no hi ha cap fonament per a esperar que en el futur es derivin els mateixos efectes de les mateixes causes ja que el costum no produeix coneixement. Descobrim que a través de l’experiència i que malgrat el costum, l’impuls a creure que en el futur tinguin lloc els mateixos efectes aquest coneixement només serà probable i no pas cert ja que el curs de la naturalesa pot presentar canvis que no hem conegut prèviament per l’experiència.
Comparació
Hume critica el principi de causalitat, defensat prèviament per Leibniz en la seva teoria del coneixement; una posició totalment contrària a la posició d'autors com St.Tomàs que basant-se en el racionalisme és capaç de deduir-ne les conseqüències. Fa referència també al concepte de costum prèviament treballat i analitzat per
Locke.
Activitat 25 Comentari de text: Relacions d'idees i qüestions de fet
|
|
|
0
comentarios
|
Idees principals
Hume afirma que tots els objectes de la raó es poden classificar en dos categories: relacions d’idees o qüestions de fet. Les relacions d’idees són les realitats matemàtiques, aquelles que no cal l’experiència per validar-les i no tenen contrari. Les qüestions de fet si que es validen amb l’experiència, tenen contrari.
Títol
Classificació dels objectes de la raó.
Anàlisi del text
En aquest text el filòsof defensa una manera de classificar tots els objectes de la raó.
Els ordena segons siguin relacions d’idees o qüestions de fet. Una relació d’idea seria per exemple que un més un són dos perquè és una veritat que correspon a les matemàtiques i perquè no necessitem l’experiència per donar-la com a certa, només la raó. No tenen contrari perquè el contrari d’una relació d’idea implica contradicció.
Una qüestió de fet seria per exemple demà sortirà el Sol. Encara que no ho sembli no podem estar segurs de la certesa d’aquest enunciat perquè pel fet que el Sol sempre sorti no vol dir que demà ho torni a fer. Per tant les qüestions de fet si admeten el seu contrari, i per a validar-les hem de recórrer a l’experiència.
Comparació
Podem establir una comparació entre la classificació que fa Hume dels objectes de la raó i la que fa Leibniz. Les veritats de raó de Leibniz encaixen perfectament amb les característiques de les relacions d’idees de Hume i també les veritats de fet amb les qüestions de fet.
Imatge: El pensador de Rodin.
Hume afirma que tots els objectes de la raó es poden classificar en dos categories: relacions d’idees o qüestions de fet. Les relacions d’idees són les realitats matemàtiques, aquelles que no cal l’experiència per validar-les i no tenen contrari. Les qüestions de fet si que es validen amb l’experiència, tenen contrari.
Títol
Classificació dels objectes de la raó.
Anàlisi del text
En aquest text el filòsof defensa una manera de classificar tots els objectes de la raó.
Els ordena segons siguin relacions d’idees o qüestions de fet. Una relació d’idea seria per exemple que un més un són dos perquè és una veritat que correspon a les matemàtiques i perquè no necessitem l’experiència per donar-la com a certa, només la raó. No tenen contrari perquè el contrari d’una relació d’idea implica contradicció.
Una qüestió de fet seria per exemple demà sortirà el Sol. Encara que no ho sembli no podem estar segurs de la certesa d’aquest enunciat perquè pel fet que el Sol sempre sorti no vol dir que demà ho torni a fer. Per tant les qüestions de fet si admeten el seu contrari, i per a validar-les hem de recórrer a l’experiència.
Comparació
Podem establir una comparació entre la classificació que fa Hume dels objectes de la raó i la que fa Leibniz. Les veritats de raó de Leibniz encaixen perfectament amb les característiques de les relacions d’idees de Hume i també les veritats de fet amb les qüestions de fet.
Imatge: El pensador de Rodin.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
