Activitat 11. Definicions Tema 10

Virtut: Excel•lència, la capacitat de sobresortir.

Intel•lectualisme moral. És aquella posició filosòfica que defensava Sòcrates: i identifica la saviesa amb la virtut.

Eudonisme. Teoria d'Aristòtil que identifica el bé moral amb la felicitat o capacitat d'autorealitzar-se.

Hedonisme: Teoria que identifica el bé moral amb el plaer.(Epicur)

Felicitat (Aristòtil).La felicitat s'identifica amb la activitat intel•lectual.

Virtut moral (Aristòtil):És el terme mitjà entre dos extrems: l'un per defecte i l'altre per excés.

Apatia (estoics): És la capacitat de no sentir dolor, de fer-se insensible per assolir la felicitat.

Simpatia: Capacitat de posar-se en el lloc de qualsevol altre (empàtica).

Utilitarisme: Teoria que té com objectiu ètic aconseguir la màxima felicitat per al major nombre de persones.

Aritmètica dels plaers: El plaer es pot mesurar ja que tots els plaers són iguals en qualitat.

Ètica deontològica: Es planteja que la moral s'ha de basar en el deure i no en la finalitat.

Imperatiu hipotètic: Imperatiu que obliga només a les persones que volen aconseguir un fi.

Imperatiu categòric: Imperatius que obliguen de forma universal.Fes A!

Dignitat humana: Els éssers humans han de ser tractats com un fí no com un mitjà.

Intuïcionisme dels valors : Els valors no es capten per mitjà de la raó o dels sentits, sinó per mitjà dels sentiments.

Activitat 10. Comentari pag 197.

IDEES GENERALS
Aquest text d’Epicur es basa en els seus principis relacionats amb el plaer. L’autor afirma que les persones calculem el plaer i el dolor, fugim dels dolors i anem buscant els plaers.

TÍTOL DEL TEXT
Dolor? No sisplau, plaer.

ANÁLISI DEL TEXT
L’autor en aquest text ens enseña els seus principis sobre la felicitat. Epicur afirma i constata que per arribar a tenir una vida feliç culminada ve relacionada amb les prioritats dels plaers i del dolor.
Hem de fugir d’uns certs dolors per arribar a la felicitat.
Podríem diferenciar dos fases per arribar a la felicitat que començaria en un plaer que acceptem i ens omple de felicitat momentània i la segona fase seria la suma de plaers constants que t’omplen de felicitat. Alguns dolors també els acceptem pero perque sabem que tard o d’hora d’aquell dolor arribara un plaer.


COMPARACIÓ DEL TEXT
Com ja he dit anteriorment aquest autor Epicur pertanyeria a la visió hedonista que proposa la felicitat com a un plaer, però a més a l’epicureisme que consisteix en gaudi ben calculat.El podriem comparar amb l’utilitarisme ja que l’objectiu propi d’aquest a és aconseguir la major felicitat pel major nombre de persones, per tant en aquesta concepció intervé la pròpia moral en tot moment.

Activitat 9. Com concebries la teva felicitat?

Aquest es un tema molt subjectiu, per a cadascú la seva felicitat pot ser mlt diferent, per exemple per a en Marc Lopez la seva felicitat seria estar tot el dia a sobre d'una moto.
En cambi per a mi la felicitat seria algo molt simple, jo, sinceramnet seria un prototip d'en Homer Simpson pero no tan estupid. Crec que la vida no es tot estudiar, tindre molt diners, gran fama... Per a mi ser feliç seria arribar a un treball algo decent, tindre la meva familia, una casa i no treballar molt.
Algú molt ambiciós arribarà a ser feliç quan tingui de tot, pero en el meu cas seria felíç amb molt poca cosa.
El meu pare també seria un gran prototip per a mi, te un treball amb el cual sostè a la seva família, ha format una familia i tot i que podriem tenir molts mes diners tenim el que tenim i som feliços que és el més important!

Activitat 8. Documental de Sartre.

1.A quin corrent filosòfic pertany?
A l’existencialisme.

2.Quina concepció de la llibertat defensa?
Defensa que som lliures ja que no hi ha res teològic que ens determini, és a dir, som lliures si Déu no existeix. Sartre és ateu.

3.On va estudiar?
A l’École normale Superior de Paris

4. Quin és el nom de la seva dona?
Simmone de Beauvoir

5.Qui és el precedent filosòfic de Sartre?
Husserl

6.Què vol dir que l'existència es contingent?
Que naixem per casualitat. Podríem existir o podríem no existir.

7.Titol de la seva primera novel•la important.
La nàusea

8.L'exsistència humana te sentit segons Sartre?
No, és l’ésser humà qui li dona sentit.

9.Com es titula la conferència de Heidegger que va influir sobre Sartre?
Què és la metafísica?

10.Títol de la revista de Sartre
Les temps modernes

11.Quina es la posició sobre Dèu de Sartre?
Ateu

12.Què significa que l'infern son els altres?
Que estem exposats a les mirades dels altres

13.Titol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
Crítica de la raó dialèctica.

14.En quin any va rebre el premi Nobel? Per què el va rebutjar?
1964. El va rebutjar perquè al donar-li simbolitzava que el perdonaven i segons ell no tenia res que perdonar.

15.Per què va inspirar la revolta del estudiants de Maig del 1968?
Perquè defensava les seves idees contra la opressió de l’Estat.

16.Com es titulava el diari extremista que va dirigir?
La causa du Peble

17.Què significa la revolució perpetua?
Permanent.

18.Què opinava sobre el terrorisme?
Defensava el terrorisme dels joves.

19.Què vol dir pensar sobre un mateix?
Pensar contra tot allò que has après al llarg de la vida.

20.Què significa que Sartre era una brúixola ètica?
Era qui guiava moralment a la població

Activitat 7. Mafalda

Despres de la meva reflexió observant la tira còmica he deduit:
La nena va a una ferreteria i l'hi demana al venedor una clau de la felicitat i aquest li diu que si l'hi pot facilitar el model per poder fer-li la còpia, la nena es va indignada perque no te el model.
Si no posa esforç i ganes no ho aconseguirà les coses no es donen ni es guanyen tan facilment, el model de la clau el relaciono amb l'esforç i les ganes que has de posar per aconseguir els teus somnis i ambicions.
Si no saps com ser feliç ni tampoc en tens ganes mai arribaràs a aconseguir el que vols.
En definitiva que hem de buscar els nostres models de clau.

Activitat 6. Definicions Tema 9.

DEFINICIONS Tema 9: Fonaments de l'acció moral

- Temperament: Conjunt de sentiments i passions difícilment modificables.

- Amoralitat: No distingir entre el bé i el mal.

- Consciència moral: Capacitat de distingir entre el bé i el mal.

- Responsabilitat: És la capacitat de respondre als nostres actes.

- Llibertat externa: Manca de coacció externa.

- Llibertat interna: Manca de coacció interna.

- Condicionament: És considera que som lliures en la mesura que estem condicionats per una sèrie de factors.

- Raó Universal: És la llei que regeix l'univers i implica l'existència del destí.

- Predestinacionisme: És la teoria que defensa que tot està predestinat. Tot ha estat determinat des d'un principi, per tant, el nostre marge de llibertat és mínim.

- Monisme Fisicalista: És aquell que redueix l'univers a matèria i els moviments dels cossos a moviments mecànics.

- Principi de causalitat: és el principi del determinisme físic, tot efecte té una causa i tota causa té un efecte.

- Determinisme genètic: Estem determinats per la nostra dotació genètica la qual difícilment podem evitar.

- Volició: acte de la voluntat

- Indeterminisme: Defensa que l'ésser humà és lliure i no està determinat.

- Existencialisme: És la teoria que defensa que l'existència és anterior a l'essència.

- Autonomia moral: Aplicar-se la llei moral a un mateix.

- Nivell preconvencional: Una persona distingeix entre el que és just i el que no ho és segons els seus interessos.

- Nivel convencional: La persona considera just allò que concorda amb les lleis morals pròpies de la societat.

- Nivell postconvencional: La persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.

- Ètica de l'atenció o de la cura: Compassió per les persones més properes

- Principi de responsabilitat (Hans Jonas): Principi de sostenibilitat en el que hem de deixar a el nostre entorn tal i com ens l'hem trobat a les nostres generacions futures.

Activitat 5. Un dilema Hipotètic.

A Europa viu una dona que pateix un tipus especial de càncer i es morirà aviat. Hi ha un medicament que els metges pensen que la pot salvar, És una forma de radio que un farmacèutic de la mateixa ciutat acaba de descobrir. La droga és cara, però el farmacèutic està cobrant deu vegades el que li ha costat fer-la. Va pagar 200 euros pel material i n’està cobrant 2000 per una petita dosi. El marit de la dona malalta, Heinz, demana diners a tothom que coneix, però només pot reunir 1000 euros, la meitat del que costa. Li diu al farmacèutic que la seva zona s’està morint i li suplica que li vengui el medicament més barat o que deixi que li pagui més endavant. El farmacèutic diu:
- No, jo el vaig descobrir i en trauré diners.
Heinz està desesperat i pensa atracar l’establiment per robar el medicament per a la seva dona.

PREGUNTES:

1. Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?No l'ha de robar perque va contra de les lleis pero el seu cor l'hi diu que ho robi per tant o farà
2. Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona? Per què o per què no? -Si que hauria de robar el medicament perque és un ésser humà com tu i com jo.
-No es responsable de que la seva dona estigui malalta ni tampoc que el farmacèutic no li vengui el medicament.

3. Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l’estimi? Per què o per què no?Si, es la seva dona!

4. SI suposem que la persona malalta no és la seva dona sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?Ha de robar per salvar a qualsevol, però no ho faria, no s’arriscaria a anar a la presó per un estrany.

5. La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?Ho ha d’intentar, pero sense anar en contre de les lleis.

6. El fet que Heinz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar en contra de la llei?La gent a de fer el possible per complir les lleis pero en un cas tan extrem com es aquest jo sincerament no se el que faria en Heinz.

Activitat 4. Valoració personal del text de Sèneca.

En el text de Sèneca defensa el fet que la nostra llibertat està condicionada per factors externs.
Es veritat que som lliures pero estic dacord amb Sèneca estem determinats ja sigui per factors físics o pel que sigui.
Jo puc sortir de festa pero tinc un factor físic (mama i papa) que hem diu que a x hora haig d'estar a casa.
Estic totalment d'acord amb el que Sèneca afirma, ja que som lliures en la mesura que estem condicionats.

Activitat 3. Comentari pag.183

IDEES GENERALS
Aquest text de Sèneca fa referència a la defensa de la llibertat de l'èsser humà. L'autor diu que qualsevol humà, està sotmes a la naturalesa.

TÍTOL DEL TEXT
Llibertat i destí a la natura.

ANÀLISI DEL TEXT
L'autor introdueix el fragment amb un enunciat sobre la manera de vida de les persones. Hem de conservar les nostres facultats corporals en front del fets fugaços, perque no pasaran un altre cop. Hi ha harmonia de l'home amb la natura, per tant segons els estoics estem determinats cosmològicament.

COMPARACIÓ
La teoria defensada en aquest text es el condicionament, ja que per un principi som lliures però estem condicionats per altres factors. Aquesta teoria es pot comparar amb la determinació que seria el contrari de la primera.

En la determinació es nega absolutament la possibilitat de comportar-se amb llibertat.Hi ha diferents tipus de determinismes.

Activitat 2. Existeix el destí o som lliures?

Aquesta pregunta no me l'havia fet mai, si que havia sentit a parlar sobre el destí però mai m'havia fet aquesta pregunta.
Ara que me l'he formulat no veig que sigui tan fàcil de contestar com hem semblaba al principi.
Sincerament no crec que el destí existeixi perque anem decidint mentres ens pasa la vida, segons el destí tot està escrit com si fos un llibre per això no hi crec.
Podem posar diversos exermples per defensar que el destí no existeis però la persona que si que el defensa tindrà respostes per a tot.

-per que ha pasat això? estaba escrit el destí ho sabia.

Pero jo segueixo creient que el destí no existeix i si que som lliures per fer el que volguem tot respectant a la gent.
Cadascú escolleix el seu destí dia a dia per això no crec en el destí.